Memòries Flash

Les Flash són un tipus especial de EEPROMs (Electrically Erasable Programmable Read-Only Memory), és a dir, memòria no-volàtil que es pot esborrar i re-escriure. Les primeres EEPROMs funcionaven amb grans blocs de memòria, pel que no eren aptes per ser utilitzades com a unitat de memòria secundària de ràpid accés, és a dir, com a "disc dur". La tecnologia Flash permet adreçar-se byte a byte, cosa que no permetien les predecessores EEPROMs.

La tecnologia Flash la va inventar el 1980 el Dr. Fuijo Masuoka treballant per Toshiba. Intel també va veure el potencial i totes dues companyies van treure models de Flash comercial cap l'any 1987 (Toshiba) i 1988 (Intel).

Algunes dades

Les Flash tenen aquestes dades estàndard:

• Temps de vida d'uns 100.000 cicles d'esborrat/escriptura. Algunes companyies anuncien models que poden arribar a 1 milió de cicles.
• La velocitat de transferència es sol donar amb múltiples del CD-ROM d'àudio. x1 serien 150 KB/s.
  • Pen-drives ronden els 100x velocitats, el que equival a 15.000 KB/s, és a dir, uns 15MB/s.
  • SSDs estan arribant actualment als 700 MB/s (de lectura), superant sobradament els HDD tradicionals.

S'ha de tenir en compte que les velocitats de transferència de lectura de les flash poden ser molt ràpides, però les d'escriptura són molt més lentes.

Tipus de Flash

Hi ha 2 tipus:

• NOR Flash: permet accés byte a byte però és més cara. Serveix per substituïr les ROM.
• NAND Flash: accedeix a la memòria per blocs i no per bytes. Serveix per substituïr els discs durs (1 bloc equivaldria a un sector).

SSDs (Solid State Disks)

Són discs durs construïts amb tecnologia Flash.

Els models comercials orientats a substituïr els HDDs poden passar de 200 MB/s (mentre els SATA ronden els 100 MB/s o els superen de poc). Els models experimentals s'anuncien a 700 MB/s, però tardaran a arribar al mercat de gran consum a preus raonables.

Avantatges:

• Més altes velocitats d'accés de lectura.
• Latència molt menor (temps d'accés).
• La fragmentació no afecta a la velocitat.
• Menor consum.
• Millor resistència a les vibracions.

Inconvenients:

• Preu per GB molt més elevat
• El temps de vida menor (per nº de cicles d'esborrat/escriptura) no els farien aptes per un disc de sistema (però sí per emmagatzemament). Aquest problema s'està resolent progressivament.
• Tenen poca capacitat en comparació amb els discs durs clàssics.
• La velocitat d'escriptura és encara lenta.

Tots aquests inconvenients previsiblement aniran disminuïnt la seva importància en el futur. Però és difícil de preveure exactament quin serà el de cadascuna de les tecnologies.