Memòries Flash

De Cacauet Wiki
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Els pendrives son els dispositius més coneguts que utilitzen memòries Flash.

Introducció[modifica]

Les Flash són un tipus especial de EEPROMs (Electrically Erasable Programmable Read-Only Memory), és a dir, memòria no-volàtil que es pot esborrar i re-escriure. Les primeres EEPROMs funcionaven amb grans blocs de memòria, pel que no eren aptes per ser utilitzades com a unitat de memòria secundària de ràpid accés, és a dir, com a "disc dur". La tecnologia Flash permet adreçar-se byte a byte, cosa que no permetien les predecessores EEPROMs.

La tecnologia Flash la va inventar el 1980 el Dr. Fuijo Masuoka treballant per Toshiba. Intel també va veure el potencial i totes dues companyies van treure models de Flash comercial cap l'any 1987 (Toshiba) i 1988 (Intel).

Les aplicacions més conegudes de les Flash són:

  • Pen drives
  • Targetes de memòria per càmeres de fotos, mòvils, ipods, etc.
  • SSD (disc durs amb tecnologia flash)
  • Memòries ROM reconfigurables (BIOS, dispositius amb firmwares, etc.)

Ssd3.jpg Memory-card.jpg

Algunes dades[modifica]

Les Flash tenen aquestes dades estàndard:

  • Temps de vida molt variable i oscil·len entre els 100.000 i el milió de cicles d'esborrat/escriptura. Aquesta mesura es pot donar de diverses maneres:
    • MTBF: Medium Time Before/Between Failures indica el el nº de cicles d'esborrat/escriptura.
    • TBW: Tera Bytes Written. Nombre de dades escrites abans de fallar.
    • DWPD: Drive Writes Per Day. Nombre de cops que podem omplir el disc de dades al dia durant 5 anys.
  • La velocitat de transferència en MB/s. També es solia donar amb múltiples del CD-ROM d'àudio. x1 serien 150 KB/s.
    • Pen-drives ronden els 100x velocitats, el que equival a 15.000 KB/s, és a dir, uns 15MB/s.
    • SSDs estan arribant actualment als 1500 MB/s, superant sobradament els HDD tradicionals.

S'ha de tenir en compte que les velocitats de transferència de lectura de les flash poden ser molt ràpides, però les d'escriptura solen ser més lentes tot i que els darrers models s'ha millorat molt.


Tipus de Flash[modifica]

Hi ha 2 tipus:

  • NOR Flash: permet accés byte a byte però és més cara. Serveix per substituïr les ROM, per exemple, a les BIOS de la placa base.
  • NAND Flash: accedeix a la memòria per blocs i no per bytes. Serveix per substituïr els discs durs (1 bloc equivaldria a un sector).


SSDs (Solid State Disks)[modifica]

Comparativa d'un HDD clàssic i un SSD, tots dos de 2,5" de tamany.

Són discs durs construïts amb tecnologia Flash.

Velocitats de transferència:

  • SATA-3: uns 600 MB/s. Són models comercials orientats a substituir els HDDs (els HDD magnètics ronden els 100 MB/s o els superen de poc).
  • PCI-e: uns 1500 MB/s. Són models d'alt rendiment que superen les especificacions SATA-3 i solen venir en una placa per un slot PCI-e x16.

Avantatges:

  • Més altes velocitats d'accés de lectura.
  • Latència molt menor (temps d'accés).
  • La fragmentació no afecta a la velocitat (mercès la latència).
  • Menor consum.
  • Millor resistència a les vibracions.

Inconvenients:

  • Preu per GB molt més elevat
  • El temps de vida menor (per nº de cicles d'esborrat/escriptura). Aquest problema es va millorant progressivament.
  • Tenen poca capacitat en comparació amb els discs durs magnètics. Igualment cada
  • En els models més barats, la velocitat d'escriptura és encara lenta.

Tots aquests inconvenients previsiblement aniran disminuïnt la seva importància en el futur. Però és difícil de preveure exactament quin serà el de cadascuna de les tecnologies.