Impressores

Les tecnologies d'impressió més importants son aquestes:

• Matricial: de les primeres tecnologies disponibles, encara s'utilitzen en alguns dispositius econòmics (caixers automàtics, etc.). Uns "bastonets" es disparen sobre una cinta amb tinta que "marca" punts sobre el paper. Només en blanc i negre. Es veuen els "puntets" dels bastons (baixa qualitat).
• De margarida: (obsoletes) tenien uns "martells" com els de les màquines d'escriure antigues amb la forma de cada lletra. Només tenien una tipografia possible i no podien fer gràfics (a no ser que ho fessis a l'estil "ASCII art").
• Injecció de tinta: són les més comunes. Uns injectors disparen gotes de tinta (negra o de colors) sobre el paper. Poden fer qualsevol imatge, són molt flexibles i d'entrada, econòmiques.
• Làsser: són les de més qualitat i dia a dia esdevenen més econòmiques (abans tenien preus prohibitius). Funcionen amb tòner (tinta en pols).
• Tèrmiques: en alguns dispositius de baix cost s'utilitzen aquestes impressores. "Cremen" un paper especial que es torna negre (resguards de pagaments amb targeta, TPVs, etc.)

Estudiarem amb més detall les d'injecció de tinta i les làsser ja que són les més comunes al mercat.

General sobre les impressores

Quadricromia

Els colors impresos es realitzen amb els colors que en llum serien complementaris. Enlloc de RGB (llum) tenim el que s'anomena "quadricromia", degut als 3 colors esmentats més el negre.

Llum (RGB)	Impressió (Quadricromia)
Vermell	Magenta
Blau	Cyan
Verd	Groc
	Negre

Paràmetres

Els paràmetres més importants per classificar una impressora són:

• Resolució: densitat de punts que es poden realitzar. Es sol mesurar en DPIs (Dots Per Inch) o PPPs (punts per polzada).
• Velocitat d'impressió: velocitat a la que imprimeix una impressora. Es sol mesurar en PPMs (pàgines per minut).
• Cost d'impressió per pàgina: quantitat de diners que costa imprimir una pàgina, tenint en compte el cost de la tinta, la impressora, etc.

Interfície de les impressores

Les impressores es comuniquen a través d'un d'aquests mètodes:

• Port del PC. Pot ser a través de:
  • Port paral·lel (en desús): s'anomenaven típicament port LPT, del tipus D-sub de 25 pins. Era lent i molt aparatós.
  • USB (Universal Serial Bus): la majoria d'impressores es comuniquen a través d'aquest port.
  • Firewire: una altra alternativa al USB de la mateixa qualitat. S'utilitza menys freqüentment.
• Xarxa
  • Ethernet: és la opció més segura i la més utilitzada.
  • WiFi: molt còmoda per no necessitar cables, però menys segura.
  • Bluetooth: pensades com i per a dispositius mòbils. Són poc corrents i cares.

La majoria d'impressores ecnòmiques solen comunicar-se per USB. Però també hi ha adaptadors que faciliten que es puguin transformar en impressores WiFi o de xarxa Ethernet.

Dispositiu Linksys servidor d'impressió per xarxa.

Multifuncions

Avui en día és molt comú trobar-se impessores amb més dispositius integrats:

• Escàners
• Lectors de tarjetes

Impressió per injecció de tinta

Disposen de capçals que dipsaren gotes de tinta sobre el paper. Cada punt haurà de constar dels 4 colors per poder crear qualsevol tonalitat.

Parts de la impressora d'injecció

Una impressora d'injecció té les següents parts:

• Xassís: estructura que sosté totes les parts.
• Electrònica: circuits impresos i integrats que realitzen les tasques de control del dispositiu (controlen els injectors i es comuniquen amb el PC o la xarxa).
• Barra: paral·lela a l'amplada del paper, serveix per sustentar i permetre el desplaçament del carro.
• Carro: dispositiu mòbil sobre la barra que sostè els injectors.
• Injectors (capçals): realitzen la injecció de tinta sobre el paper. Si no s'utilitza la impressora els injectors es poden assecar, pel que cal netejar-los regularment.
• Cartutxs: dipòsits de tinta. Poden anar muntats sobre el carro (cartutxs amb injectors) o muntats a part (cartutxs i injectors separats).

Segons el muntatge dels cartutxs i injectors es pot distingir entre:

• Cartutxs i injectors separats: els injectors són fixes i els cartutxs només porten la tinta. Per tant, els cartutxs són més econòmics, però la impressora és més cara (cal una connexió entre cartutxs i injectors). Un altre inconvenient és que requereix més manteniment dels injectors per si la tinta s'asseca.
• Cartutxs amb injector incorporat: són més cars, però per altra banda abarateixen el cost de la impressora. La majoría d'impressores barates l'utilitzen. Són més senzilles de mantenir, ja que no cal que tinguem cura dels capçals fixes.

Segons el nombre de cartutxs, tenim diferents tipus d'impressores:

• 2 cartutxs: és la més còmoda. Un cartutx de tinta negra i un de color (amb els 3 colors Mg, Cy, Ye). És la més còmoda però té l'inconvenient de que quan s'acaba un color hem de canviar tot el cartutx de color.
• 4 cartutxs: tots els colors per separat (negre, magenta, cyan i groc). És més aparatós, però treiem més rendiment de cada cartutx, ja que quan s'acaba podem substituïr només aquell i els altres acabar-los d'aprofitar.
• 6 cartutxs: hi ha impressores que desdoblen 2 colors (magenta i cyan) en 2 tipus diferents, magenta clar/magenta fosc i cyan clar/cyan fosc. Així aconsegueixen millor rendiment dels cartutxs i colors més reals.

Caraterístiques de les impressores d'injecció

Avantatges de les impressores d'injecció:

• Resolució molt raonable pel seu cost (de 600 a 1000 dpi).
• Cost inicial molt menor que les làsser.
• Tamany reduït dels cartutxs i de l'aparell en general.

Inconvenients:

• Més lentes que les làsser.
• Recanvis i consumibles més cars a llarg plaç.
• Cost d'impressió per pàgina major que en les làsser (a no ser que tinguem un sistema d'alimentació contínua de tinta).
• Els capçals s'assequen i es queden inservibles si no s'uilitzen durant molt de temps.

Impressores làsser

Càrrega del corró fotosensible

Exposició del corró fotosensible en una impressora làsser

Les impressores làsser es basen en la xerografia i l'efecte electroestàtic per provocar que s'adhereixin partícules de pols molt fina (tòner) al corró, i que finalment es traspassen al paper.

El proceś és el següent:

1. Càrrega: el corró fotosensible es carrega negativament.
2. Exposició: el làsser impacta sobre el corró fotosensible i anul·la (o inverteix) la càrrega negativa, deixant sense càrrega les zones que han de quedar en negre.
3. Revel·lat: el corró fotosensible es passa pel tòner (partícules de pintura i plàstic barrejats, amb càrrega negativa). Les partícules del tòner es veuen atretes cap a les parts del corró on el làsser ha impactat.
4. Trasnferència: el paper es passa pel corró fotosensible, i se li transfereixen les partícules del tòner amb calor.
5. Fixat: perquè les partícules quedin ben enganxades cal aplicar pressió i calor (fins uns 200ºC). Per això el paper surt calent de les impressores làsser.
6. Neteja: el corró fotosensible es neteja de les partícules sobrants del tòner.

Característiques de les impressores làsser

Avantatges:

• El cost per impressió és més econòmic.
• Major resolució (més de 1000 dpis vs uns 600 dpis per les d'injecció).
• Són més silencioses (tot i que ara les d'injecció són també força silencioses).
• Els recanvis duren molt.

Inconvenients:

• Són més cares d'entrada.
• Els recanvis són més cars (tòners vs cartutxs), però duren molt més i acaben sortint més barats.
• Ocupen més espai i pesen més.
• Els recanvis śón voluminosos (transport i emmagatzematge).

Transferència i fixat de la tinta (partícules del tòner) al paper amb calor.