Història dels microprocessadors

De Cacauet Wiki
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Hi ha molts fabricants de microprocessadors, però Intel sempre ha liderat el mercat. De fet, va ser el pioner en la fabricació de micros (des del 1971 amb el Intel 4004) i des de llavors ha conservat el seu lideratge, només amenaçat per AMD que el 2003 va avançar-se en treure al mercat el primer micro de 64 bits (Athlon64).

Altres fabricants de micros, a part de Intel i AMD són:

  • Centaur: Cyrix i VIA
  • IBM: PowerPC
  • Sun (ara absorbida per Oracle): Sparc
  • Fujitsu
  • Samsung: fa els micros del iPhone amb aliança amb Apple
  • MIPS: molt famosos per les màquines SGI (Silicon Graphics)


Dates que cal recordar[modifica]

  • 1971 – Primer micro per Intel 4004 de 4 bits.
  • 1978 – Intel 8086 de 16 bits. Arquitectura x86 (joc d'instruccions). És el micro de referència fins avui en dia pel seu joc d'instruccions.
  • 1979 – IBM força a Intel a tenir un fabricant alternatiu pel integrar el 8086 al seu IBM PC.
  • 1980 - Apareix el IBM PC.
  • 1982 – Intel 80286.
  • 1985 – Intel 80386. Nova arquitectura de 32 bits (i386). Es prohibeix a AMD clonar el micro.
  • 1989 – Intel 80486.
  • 1991 – AMD comença a clonar de nou els micros de Intel amb la seva pròpia tecnologia.
  • 1993 – Intel Pentium.
  • 2003 – AMD Athlon64. Nova arquitectura de 64 bits (AMD64). AMD avança per primer cop a Intel en la carrera tecnològica.
  • 2006 – Primers micros multi-core (Intel Core 2 Duo i AMD Athlon x2).

Intel vs AMD[modifica]

Intel ha estat el pioner en disseny de microprocessadors amb el 4004 l'any 1971. Va esdevenir molt important quan IBM va triar la seva arquietectura x86 pel seu IBM PC (Personal Computer).

AMD (Advanced Micro Devices) va començar amb alguns dissenys propis i fabricant memòria RAM, però va triar l'estratègia que la caracteritza quan el 1975 va "clonar" el 8080 de Intel. Va copiar el seu comportament (el joc d'instruccions) però amb la seva pròpia tecnologia.

Molt important pel desenvolupament de AMD és el fet que el 1979, IBM va forçar a Intel a tenir un 2n proveïdor si volia que utilitzés el seu 8086 pel seu nou producte que esdevindrà de referència en els propers anys: el IBM PC.

El 1985, amb l'aparició del 80386 (el primer micro de 32 bits), Intel bloqueja la reproducció dels seus productes per part de AMD, interpretant que el contracte només afectava fins el 286. Intel deixa de subministrar informació a AMD com ho havia fet abans forçada per IBM.

El 1991 AMD comença a clonar els microprocessadors de Intel amb la seva pròpia tecnologia.

El 2003 AMD s'avança per primer cop a Intel amb l'arquitectura de 64 bits (AMD64).


Extensions del joc d'instruccions[modifica]

Amb el 8086 de Intel el 1976 i la seva adopció per part de IBM per fabricar el IBM PC, el joc d'instruccions d'aquest micro esdevindrà el referent per les properes generacions (x86).

Amb el 386 apareix un coprocessador matemàtic opcional per tal de millorar el rendiment en el càlcul del microprocessador. Amb el 486 ja s'integra dins del microprocessador.

Més endavant, amb l'aparició del Pentium el 1993, el joc d'instruccions x86 queda obsolet i s'amplia, mantenint la compatibilitat del joc d'instruccions original. Apareixen les instruccions SIMD: "Single Instruction, Multiple Data", també conegudes com "instruccions escalars". Es tracta de realitzar una operació simultàniament en diversos registres, accelerant el càlcul matemàtic. En el cas de les tecnologies per PC estan pensades sobretot per aplicacions 3D.

Aquestes ampliacions SIMD del joc d'instruccions venen en diferents etapes:

  • MMX: Introduït el 1997 per Intell al Pentium MMX. Afegien 8 registres nous a la CPU que realitzaven la mateixa operació en paral·lel.
  • 3DNow!: Resposta de AMD al MMX. Copien l'estructura bàsica dels MMX però amb major precisió al ser registres de punt flotant.
  • SSE: Treballa amb registres de 128 bits en punt flotant i deixa de banda les anteriors extensions.
    • 1999 Intel Introdueix la Streaming SIMD Extension (SSE)
    • 2000 SSE2
    • 2004 SSE3
  • Extensions de virtualització o x86 Virtualitzation
    • 2005 Intel VMX
    • 2006 AMD-V (inicialment SVM)

Altre millores[modifica]

Intel sol portar la iniciativa de les optimitzacions de les característiques de les CPU, malgrat que en l'arquitectura de 64 bits fos AMD la primera.

  • Multi-core (multi-nucli): Les velocitats de les CPU ha arribat a un punt que costa molt accelerar per millorar el rendiment. Quan les velocitats es van apropar als 3 GHz es va optar per integrar diversos cores o nuclis dintre del mateix microprocessador. Així van començar els Dual-core, Quad-core i Octa-core.
  • Hyper-Threading és una tecnologia que aparentment duplica el nombre de cores de la CPU. El rendiment no és ni de bon tros el doble, però el sistema operatiu veu com si tingués més nuclis on repartir les tasques i processos.

Evolució dels microprocessadors[modifica]

Any Intel AMD / Cyrix
1971 Intel 4004 Primer micro (de 4 bits)
1972 Intel 8008 Arquitectura de 8 bits
1975 AMD "clona" el 8080 (per enginyeria inversa) AMD 8080
1978 Intel 8086 i 8088 Arquitectura x86 de 16 bits
1979 IBM obliga a Intel a tenir un segon proveïdor pel IBM PC: AMD. AMD 8086
1982 Intel 80286 AMD AM80C286
1985 Intel 80386 Arquitectura de 32 bits i386 AMD Am386No va poder comercialitzar-se fins el 1991 per problemes amb els tribunals i Intel.
1989 Intel 80486
1991 AMD clona el 386 AMD Am386
1993 AMD clona el 486 AMD Am486
Pentium
1995 Pentium Pro AMD K5
1996 Pentium MMX Introducció instruccions MMX
Cyrix 6x86
1997 Pentium II/III Instruccions SSE / 3Dnow AMD K6 2/3
1999 AMD Athlon, Athlon XP
2000 Pentium 4 Instruccions SSE2
2003 Pentium M, Intel Core Optimitzats per baix consum
Arquitectura de 64 bits AMD64 AMD Athlon64, Opteron
2004 Pentium 4 Prescott
2005 Baix consum AMD Turion
2006 Intel Core 2 Multi-core, instruccions SSE4
2007 Quad-core monolític AMD Phenom
2008 Intel Atom, Core i7 AMD K10 Kuma


_ Arquitect. 16 bits _ Arquitect. 32 bits _ Arquitect. 64 bits


Per saber més[modifica]

http://en.wikipedia.org/wiki/X86_architecture#16-bit