Dispositius d'arrencada

De Cacauet Wiki
La revisió el 15:12, 8 maig 2016 per Enric (discussió | contribucions) (→‎Pràctica)
(dif) ← Versió més antiga | Versió actual (dif) | Versió més nova → (dif)
Salta a la navegació Salta a la cerca

Es pot arrencar un sistema operatiu des de diversos dispositius. Els classificarem en:

  • Dispositius interns (HDD, SSD, CD)
  • Dispositius externs (USB, Firewire, eSATA)

Segons el tipus d'arrencada es poden classificar en:

  • Instal·lacions complertes (normalment en HDDs, però també en dispositius externs).
  • Dispositius d'instal·lació (típicament CDs)
  • Versions "live" (CDs, USB)

Dispositius[modifica]

Dispositius interns[modifica]

Són els més utilitzats de carrer, ja que un equip necessita una configuració bàsica fixa amb la què arrencar, amb els drivers particularitzats pel dispositiu.

  • Disc dur (HDD): és el mètode més utilitzat.
  • Disc dur flash (SSD: Solid State Disk): de moment no és molt recomanable ja que el temps de vida d'un SSD és curt i són dispositius cars. Però la velocitat d'arrencada és molt menor.

Dispositius externs[modifica]

Per poder arrencar des d'un dispositiu extern, cal:

  • Que la BIOS detecti i suporti el dispositiu (les més antigues no ho permeten).
  • Que el sistema operatiu ho permeti: el Windows XP no permet un arranc des d'un dispositiu extern per problemes en l'assignació de lletres d'unitat (C:, D:, etc.). GNU/Linux funciona amb UUIDs (identificadors de disc) i és més flexible.

En aquesta classificació parlem de instal·lacions complertes, no de versions "live" (mirar següent apartat). Estem parlant d'arrencada en instal·lacions de sistema operatiu funcionals i particularitzades pel hardware de la màquina concreta.

En cas de ser possible, podem arrencar amb els següents dispositius externs:

  • Disc dur extern (USB, Firewire): Les BIOS actuals permeten arrencar un sistema operatiu des d'un dispositiu extern. També cal que el propi sistema operatiu ho suporti, en el cas de Windows XP no és possible.
  • Pen drive (USB): una instal·lació d'un sistema operatiu funcional és possible però no és aconsellable posa-la en un pen drive ja que és lent en l'escriptura i té poc temps de vida (nombre d'escriptures). S'utilitzen més com a substituts dels CDs en les versions "live".

Versions "live"[modifica]

Les versions "live" es poden arrencar en quasi qualsevol màquina ja que porta un repertori ample de drivers per poder-se adaptar.

  • Live CD: és un format especial de CD que pot arrencar-se en qualsevol màquina. Les BIOS que suporten CD també permeten l'arrencada des de CD
    • Disposa d'un reperotir de drivers ampli per poder adaptar-se al dispositiu.
    • L'arrencada és lenta ja que el CD és menys ràpid que un disc dur, i a més, el sistema ha d'anar descobrint quins drivers necessita i provar-los, cosa que encar ho fa més lent.
    • Utiltiza un disc dur virtual anomenat ramdisk per fer creure el sistema operatiu que disposa d'un disc dur per guardar els arxius, però en realitat és la pròpia RAM la que fa de dis
  • Pen drive (USB): les versions "live" en pen drive estan substituint els clàssics "live CD", sobretot quan volem provar un nou sistema operatiu i no volem gastar consumibles que després no s'utiltizen més.


Pràctica[modifica]

Utilitza el programari següent per fer un pendrive multiboot amb diversos sistemes operatius:

Programari multiboot:

Instal·la (i comprova que arrenca bé):

  • Ubuntu
  • Fedora
  • Windows