DNS

De Cacauet Wiki
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El Domain Name System és un servei que ens proporciona adreces IP en base a un nom, molt més fàcil de recordar per a les persones humanes.

Estructura del DNS mundial

Està estructurat jeràrquicament per ZONES d'AUTORITAT. Ténen forma d'arbre invertit.

DNS arbol.svg.png

Font: Wikipèdia

Cada zona té un servidor DNS mestre que enregistra els subdominis que "pengen" d'aquest. Per exemple, el servidor DNS de wikipedia.org és el que té la base de dades amb els noms dels subdominis es.wikipedia.org , fr.wikipedia.org, etc.

Els subdominis successius es gestionen per DELEGACIÓ, això és, que cada subdomini pot crear tantes subzones com vulgui. Alhora, un servidor autoritatiu de zona pot delegar en un altre servidor el control dels subdominis. Per exemple, si preguntem per info.lacetania.net, primer haurem de demanar al root server, que ens dirà qui és el servidor mestre de ".net", aquest ens portarà a "lacetania.net" i aquest darrer servidor ens dirà la IP del host "info.lacetania.net".

L'origen de l'arbre són els Root Servers, que són els servidors per on comencem a buscar quan no sabem qui té l'autoritat. Anirem trobant preguntant successivament als diferents servidors autoritatius fins que trobem el host que busquem.

El primer nivell de DNS és el TLD: Top Level Domain. Són els dominis principals, i hi ha 2 tipus bàsicament:

  • De propòsit general: de 3 o més lletres (.com, .org, .gov, .info, ...)
  • Dels estats: de 2 lletres (.es, .fr, .jp, .us, ...)

L'entitat que regula els noms de domini és l'ICANN o Internet Corporations for Assigned Names and Numbers: http://www.icann.org/

Tot i això, els noms de domini de 2 lletres estan assignats als estats i son ells qui controlen l'autoritat en cada zona.

Tipus de servidors DNS

Tipus de servidors DNS:

  • Servidor DNS Master: és la base de dades de referència.
  • Servidor DNS Esclau o secundari: està per si falla el primer. La seva base de dades és una rèplica del "master".
  • Servidor DNS forwarder: no conté zones, i redirigeix les queries als DNS principals (els root servers). També sol emmagatzemar les adreces demanades per si es tornen a utilitzar no repetir la cerca (cache).