Tecnologies òptiques
Els diferents dispositius d'emmagatzematge basats en tecnologia òptica son els següents:
- CD (Compact Disc)
- DVD (Digital Versatile Disc)
- HD-DVD (High Definition DVD: ha quedat desbancat pel BD)
- BD (Bluray Disc)
Història
El disc compacte o Compact Disc (CD) va ser creat per un neerlandès Kees Immik i el japonès Toshida Doi al 1979. L'any següent Sony i Philips, veient les possibilitats pel seu mercat musical, comença a distribuir disc compactes, però les vendes no van ser exitoses per la depressió econòmica d'aquella època. Com a curiositat, el forat central dels dics compactes, va ser determinat amb 15 mm, els creadors es van inspirar al diàmetre de la moneda de 10 centaus Florins Holandesos. Tot i ser un invent inicialment per música, ràpidament es va imposar el seu ús en la informàtica amb el nom que el coneixem CD-ROM que vol dir que és un disc compacte de només lectura.
Més dates sobre el CD:
- 1980: apareix el CD comercialitzat
- 1983: s'estableix el format ISO9660 per gravar dades al CD, apareix el CD-R
- 1990: apareixen els CD-RW (Rewritable) i el CD-I (Interactiu)
- 1995: CD-extra o plus (combina dades i àudio)
El LaserDisc va sortir com un CD per a vídeo, però no va tenir gaire èxit perquè era car i els discs eren molt grossos. De fet, va aparèixer abans que el CD, i aquest es va basar amb la tecnologia del LaserDisc.
El DVD ("Digital Video Disc" o "Digital Versatile Disc") apareix l'any 1996. La seva creació es deguda al DVD FORUM que és una organització internacional formada per fabricants de programari i maquinari de tot el món. Per fi arribava l'era del vídeo digital a casa, ja que el DVD donava gran qualitat i un tamany del disc raonable (igual que el del CD).
El BD (Bluray Disc) i el HD-DVD de Toshiba (High Definition DVD) apareixen el 2006, donant lloc a la "guerra dels formats" en competició per aviam qui ocupava el mercat. Finalment el 2008 Toshiba va claudicar i es va adaptar al BD. Potser ha tingut més força el BD perquè ha estat desenvolupat per un consorci d'empreses fortes (BDA: Bluray Disc Association) entre les que es compten Dell, Hitachi, JVC, LG, Mitsubishi, Panasonic, Pioneer, Philips, Samsung, Sharp, Sony, TDK i Thomson. Però probablement el què l'ha fet més popular és que l'utilitzés la famosa PS3 (PlayStation 3) de Sony.
Capacitat
La capacitat dels diferents dispositius es resumeix al següent quadre:
| Dispositiu | Capes | Dades | Multimèdia |
| CD |
8 cm | 215 MB | 21 min. d'àudio |
| 12 cm (primera versió) | 650 MB | 74 min. d'àudio (simfonia nº9 de Beethoven) | |
| 12 cm (darrera versió) | 875 MB | 100 minuts d'àudio | |
| DVD-5 | 1 capa 1 cara | 4,7 GB | 1 film d'entre 1,5 i 2 hores. |
| DVD-9 | 2 capes 1 cara | 8,5 GB | |
| DVD-10 | 1 capa 2 cares | 9,4 GB | |
| DVD-18 | 2 capes 2 cares | 17 GB | |
| HD-DVD |
1 capa | 15 GB | |
| 2 capes | 30 GB | ||
| BD |
1 capa | 25 GB | |
| 2 capes | 50 GB |
Velocitats
El CD es va pensar per música d'alta qualitat, el que després s'ha anomenat "qualitat CD":
- 16 bits per mostra
- 44.100 Hz de freqüència de mostreig
- Estèrero (2 canals)
Fent uns càlculs, això ens dona:
1 segon d'àudio = 44.100 mostres/segon * 16 bits/mostra * 2 canals = 172,3 KB/s
Dit d'altra manera, 1 minut d'àudio equival aproximadament a 10 MB de dades.
Encara que la velocitat real és de 172,3 kB/s, les velocitats es solen donar com a múltiples de 150 KB/s. Per exemple, un gravador de 10x serien 1500 KB/s, etc.
