Encriptació

L'encriptació o xifratge és un canvi de codificació per tal d'evitar la lectura de missatges per persones no autoritzades.

Hi ha molts, des del simple inversió de l'ordre de les lletres per grups (p.ex. cada 4 lletres):

Un missatge qualsevol.
m nUassi egtlauqoves  .l

Però és clar, necessitem alguna cosa més sofisticada avui en dia...

Pots llegir aquesta simpàtica introducció a la criptografia :)

Criptografia simètrica (clau compartida)

Simètrica i de clau compartida és el mateix mètode. Els dos bàndols a comunicar-se (A i B, o Alice i Benjamí segons Tanembaum) coneixen una clau única que permet xifrar i desxifrar missatges.

• Problemes: com compartim la clau? Si l'enviem algú la pot interceptar i pot llegir el missatge.
• Avantatges: ràpid de calcular.

Criptografia asimètrica (clau pública)

Pots llegir l'article de criptografia de clau pública a Wikipèdia.

És un mètode molt enginyós. Es tracta d'uns algorismes amb codificació i descodificació independent. Cada bàndol genera un parell de claus:

• Clau pública (E=encoder): la coneix tothom i s'utilitza per codificar. ("candau" o "cadenat")
• Clau privada (D=decoder): només la coneix el propietari i s'utilitza per descodificar (clau del cadenat).

Font: howto-geek

Així, si A vol enviar alguna cosa a B i assegurar-se que ningú més ho llegirà, pot utilitzar la clau pública de B per enviar-li.

"B" publica la seva clau pública (E_B) i es guarda la privada (D_B). A partir d'aquí:

1) "A" envia el missatge m codificat:

m -> EB(m)

2) "B" rep el missatge i el descodifica amb:

DB( EB(m) ) = m

• Avantatges: molt més robust (sensible a atac per repetició i "man in the middle")
• Inconvenients: molt lent de calcular.