Factors de risc psicosocial

De Cacauet Wiki
La revisió el 17:46, 14 des 2011 per Enric (discussió | contribucions) (→‎Símptomes i conseqüències)
(dif) ← Versió més antiga | Versió actual (dif) | Versió més nova → (dif)
Salta a la navegació Salta a la cerca

La OIT, defineix els factors de risc psicosocial com "les interaccions entre (1) el treball, el seu medi ambient, la satisfacció en el treball i les condicions de la seva organització, i (2) les capacitats del treballador, les seves necessitats, la seva cultura i la seva situació personal fora del treball; tot això, a través de percepcions i experiències, pot influir en la salut, el rendiment i la satisfacció en el treball."

Els resultats adversos poden ser la insatisfacció, l'estrès, el mobbing (assetjament) i el burnout.

Estrès i burnout[modifica]

L'estrès son un seguit de reaccions (emocionals, cognitives, fisiológiques i de comportament) d'alarma instintiva davant d'estímuls externs (tasques, situacions de pressió, etc.) o interns (autoexigència, inseguretat, por).

L'estrès (o ansietat) pot ser una reacció normal del nostre organisme, la seva missió és protegir la nostra vida en l'entorn natural dels perills com els depredadors. El típic exemple d'ansietat/estrès sol ser "quan veus un lleó". El teu cos es posa en guàrdia, paralitza totes les activitats del cos per posar tots els recursos al servei de la fugida per salvar la vida. La reacció pot ser de paràlisi per no ser vistos o bé de fugida instintiva (segurament de forma molt més efectiva que en qualsevol altra situació sense estrès).

Per tant, és normal tenir un cert nivell d'estrès. Això no vol dir que sigui bo, ja que el cos estigui en aquesta situació "desequilibrada" consumeix més recursos del normal i ens desgasta. Si volem tenir bona salut hem d'aprendre a entendre les nostres reaccions, el nostre caràcter en general, i minimitzar el nivell d'estrès. A més, una situació d'estrès pot desembocar en altres afeccions com depressió, burnout o ansietat crònica.


Burnout[modifica]

El burnout (de l'anglès burn="cremar", és a dir, "estar cremat") és una cronificació del nivell d'alarma o estrès, provocant problemes profunds com l'insomni, depressió, violència, etc. i podem passar a l'altre extrem del comportament de l'estrès, o sigui, insensibilitat, absentisme, desconnexió del món real, "passar" o "tirar-se la feina a l'esquena", etc.

Normalment quan desapareix l'estímul que provoca l'estrès, posem per cas una situació pressionant a la feina, el nostre nivell d'alarma minva i torna als llocs "sans", per exemple quan tornem a casa i estem en un ambient propici i positiu. Però en segons quines situacions, per exemple, si es donen problemes simultanis a casa, família, etc., amb els problemes laborals, i l'estrès és més present a tota la vida de la persona, el nivell d'estrès es pot cronificar, és a dir, que es quedi activat i no baixi permanentment. Arribat a aquest punt pot desencadenar conseqüències molt greus.

Causes de l'estrès / burnout[modifica]

  • Cultura de l'empresa
  • Nivell d'exigència laboral (ja sigui externa o autoexigència).
  • Nivell de formació per a la feina.
  • Capacitat del treballador per controlar la seva feina. Això té dos aspectes: que el treballador pugui treballar com li agrada i que se senti partícip de la organització.
  • Relacions en l'entorn de treball
  • Funció del treballador. Hi ha feines que tenen més risc, particularment els que tracten amb gent (professors, personal sanitari, assistents socials, etc.)
  • Caràcter de la persona. Hi ha gent que suporta millor la pressió i en les mateixes condicions diferents persones poden tenir reaccions molt dispars.
  • Monotonia vs. motivació i recompensa: si la situació d'estrès comporta una recompensa la persona pot portar-la molt millor. Si no, causarà monotonia i desmotivació i desembocarà en un possible burnout.


Símptomes i conseqüències[modifica]

Símptomes a la feina:

  • Absentisme, problemes disciplinaris, comunicació agressiva, etc.
  • Disminució de la qualitat del treball.

Conseqüències en la salut:

  • Disfuncions conductuals (comportament): violència, alcoholisme, drogues, fustigació, intent de suïcidi, etc.
  • Disfuncions mentals/psicològiques: irritabilitat, obsessions, angoixa/ansietat, palpitacions, insomni, atacs d'ansietat (desmais, al·lucinacions), depressió, desencadenament de patologies mentals més greus (trastorn obsessiu-compulsiu, esquizofrènia, etc.)


Insatisfacció i mobbing (assetjament)[modifica]

...


Què podem fer?[modifica]

Estratègies per afrontar l'estrès... i diria que qualsevol problema laboral i personal.

  • Tractament mèdic:
    • Psiquiàtric: fàrmacs (ansiolítics, antidepressius, etc.). Sempre amb prescripció i control mèdic. Es fonamenta en la medicina alopàtica, és a dir, en tractar el símptomes amb fàrmacs eficaços. El seu principal desavantatge son els efectes secundaris que produeixen.
    • Homeopatia: es fonamenta en "tractar el malalt i no la malaltia". No només es vol tractar el símptoma, sinó l'origen de la malaltia. A través de productes que poden ser tòxics però en dissolucions molt baixes, l'organisme reacciona i es reequilibra d'una manera més natural. La medicina tradicional discuteix el seu fonament però que cada dia guanya adeptes per tenir ser medicaments més inocus i amb menys contraindicacions. Alguns metges ho veuen com "efecte placebo". El cert és que placebo o no, cada cop sembla tenir més efcicàcia en malalts que no troben solució en la medicina farmacològica.
    • Fitoteràpia i oligoelements: tractament natural a base de plantes (fitoteràpia) amb comprimits o de forma natural, i els oligoelements (elements químics que necessita el nostre cos, en dosis molt baixes però que una carència pot comportar disfuncions). Exemples: plantes com la valeriana, el safrà, etc. i oligoelements com el liti.
  • Reconnexió amb el cos. Molts d'aquests problemes estan relacionats amb la desconnexió de cos i ment. Per recuperar-la podem utilitzar alguns d'aquests recursos:
    • Esport: qualsevol esport ben practicat ens ha de facilitar reconnectar amb el cos. "Ben practicat" perquè cal que la ment estigui present amb el cos. Tot i així, si fins-i-tot inadequadament el practiquem pensant en altres coses, també comporta beneficis (segregació d'endorfines que milloren la son i la relaxació), encara que siguin molt menors.
    Per molta gent practicar esport és la "vàlvula d'escapament" que esgota l'energia que s'acumula en les situacions d'estrès. Si el cos està en guàrdia i preparat per córrer davant del lleó, concedir-li pel què s'ha estat preparant de segur resultarà alliberador.
    S'han donat casos en què determinades pràctiques esportives típiques en executius agressius com el squash han portat a gent a l'atac de cor, ja que incrementava la tensió enlloc d'alliberar-la. Cal tenir clar que practicar esport és per alliberar tensions i no per afegir-ne.
    • Ioga: tradició hindú que treballa el cos per orientar-lo cap a la meditació i alliberació del patiment. Es treballen postures que faciliten la circulació de l'energia (model de xacres i prana). Es sol practicar sobre el terra per aconseguir postures (assanes) que facilitin la circulació de l'energia.
    • Txi-Kung i Tai-Txí: tradició xinesa que, a l'igual que la del ioga, busca la fluidificació de la circulació d'energia (model de meridians i punts acupunturals). L'acupuntura es basa en el mateix model energètic (centres d'energia tan-tien). En general es practica dempeus.
    • Tècniques diverses de relaxació i reconnexió.
      • Risoteràpia. Sembla una tonteria però tothom sap que després de riure a cor que vols et sents infinitament bé. Un bon exemple és el Bodisattva in Metro. Per cert, sabeu què és un Bodisattva?
      • ...
  • Autoconeixement: saber com som, sobretot en l'àmbit emocional, i quines son les nostres debilitats i fortaleses ens han de portar a canviar determinats comportaments automàtics que agreugen el nostre estat d'estrès. En últim terme, nosaltres mateixos som els autèntics responsables del nostre estat. Coneixent-nos podem millorar-nos i superar els nostres problemes.
    • Psicoteràpia. Hi ha molt tipus com la psicoanàlisi freudiana/jungiana (reconeixement dels traumes infantils i de la construcció de la nostra personalitat a través de la nostra biografia), teràpia conductual/conductista (orientada a reconèixer els nostres patrons de comportament, deixant de banda l'origen del mateix, buscant estratègies alternatives per afrontar els problemes, etc.), i un llarg etcètera.
    • Teràpia Gestalt. Iniciat per psicoanalista americà Fritz Perls cap els anys 40. Es centra en el "aquí i ara", la relació de la ment amb el cos i la connexió dels sentiments i sensacions amb aquest.
    • Autoajuda: nombrosos llibres han sortit des de fa alguns anys en què ha començat a sorgir la necessitat de l'autoconeixement. Alguns dels més coneguts son "Usted puede sanar su vida" (Louise L. Hay), "Tus zonas erróneas" (W. Dyer) o "La enfermedad como camino".
    • Biografia humana. Iniciat per la terapeuta argentina Laura Gutman.
    • Enginyeria humana.
    • Test de personalitat (p.ex. "big five").
    • Eneagrama. Sistema de classificació de la personalitat que ens permet conscienciar-nos del nostre caràcter i buscar estratègies per equilibrar-lo. S'està impulsant entre els docents per Claudio Naranjo i el seu programa SAT.
    • Coaching: noves tendències d'entrenament personal per millorar tots els aspectes de la persona: vida familiar, rendiment en el treball, satisfacció i realització personal, etc.
    • ...
  • Treball artístic: degudament practicat, en realitat és una múltiple connexió entre el cos, la ment, les emocions i l'esperit.
    • Musicoteràpia: de fet, la música sempre ha estat una teràpia, practicada en grup i en rituals com la festa major. A occident incomprensiblement hem convertit un fenomen terapèutic i espiritual en una professió exigent i que per a molta gent es fa dura quan hauria de resultar alliberadora. Res més lluny del "si no ho fas bé millor que no facis res", frase castradora que ens imposa una societat que ha col·locat a l'artista en la cúspide i que ha tallat el camí al gruix de la gent que necessita el procés terapèutic de l'art.
    • Artteràpia: ídem amb la ceràmica, pintura, etc.
    • Dansa: la principal art de reconnexió amb el cos. Tant pot ser dansa clàssica, ballet, com africana, bellugar el cos amb alegria.
    • Teatre: uneix les emocions i el cos, i treballa la memòria. Realitzar papers i la improvisació pot ser un gran treball terapèutic ja que pot confrontar-te a una bona part de la teva "sombra", és a dir, el teu inconscient.
    • ...
  • Treball espiritual: millorar la consciència és plenament un àmbit espiritual que es cultiva en totes les tradicions espirituals del món. Es podria dir que és l'art del silenci i la contemplació, l'art de la ment desperta.
    • Meditació: pràctica contemplativa amb l'objectiu del despertar de la ment. Hi ha moltes i diverses tradicions que la cultiven, per exemple: Zen, Vipassana, Meditació Transcendental, etc.
    • Visualitzacions: (Vajrayana)
    • Ioga: malgrat tothom pensa en un treball del cos, el ioga en realitat és "el camí de la perfecció", destinat a finalitzar el sofriment.
    • ...

Bibiliografia[modifica]

  • Usted puede sanar su vida (Luise L. Hay).
  • Tus zonas erróneas (Wayne W. Dyer).
  • La enfermedad como camino (Thorwald Dethlefsen, Rüdiger Dahlke).
  • El poder del ahora (Eckart Tolle).
  • El sinsentido común (Borja Vilaseca).
  • ...