Factors de risc psicosocial
La OIT, defineix els factors de risc psicosocial com "les interaccions entre (1) el treball, el seu medi ambient, la satisfacció en el treball i les condicions de la seva organització, i (2) les capacitats del treballador, les seves necessitats, la seva cultura i la seva situació personal fora del treball; tot això, a través de percepcions i experiències, pot influir en la salut, el rendiment i la satisfacció en el treball."
Els resultats adversos poden ser la insatisfacció, l'estrès, el mobbing (assetjament) i el burnout.
Estrès i burnout
L'estrès son un seguit de reaccions (emocionals, cognitives, fisiológiques i de comportament) d'alarma instintiva davant d'estímuls externs (tasques, situacions de pressió, etc.) o interns (autoexigència, inseguretat, por).
L'estrès (o ansietat) pot ser una reacció normal del nostre organisme, la seva missió és protegir la nostra vida en l'entorn natural dels perills com els depredadors. El típic exemple d'ansietat/estrès sol ser "quan veus un lleó". El teu cos es posa en guàrdia, paralitza totes les activitats del cos per posar tots els recursos al servei de la fugida per salvar la vida. La reacció pot ser de paràlisi per no ser vistos o bé de fugida instintiva (segurament de forma molt més efectiva que en qualsevol altra situació sense estrès).
Per tant, és normal tenir un cert nivell d'estrès. Això no vol dir que sigui bo, ja que el cos estigui en aquesta situació "desequilibrada" consumeix més recursos del normal i ens desgasta. Si volem tenir bona salut hem d'aprendre a entendre les nostres reaccions, el nostre caràcter en general, i minimitzar el nivell d'estrès. A més, una situació d'estrès pot desembocar en altres afeccions com depressió, burnout o ansietat crònica.
Burnout
El burnout (de l'anglès burn="cremar", és a dir, "estar cremat") és una cronificació del nivell d'alarma o estrès, provocant problemes profunds com l'insomni, depressió, violència, etc. i podem passar a l'altre extrem del comportament de l'estrès, o sigui, insensibilitat, absentisme, desconnexió del món real, "passar" o "tirar-se la feina a l'esquena", etc.
Normalment quan desapareix l'estímul que provoca l'estrès, posem per cas una situació pressionant a la feina, el nostre nivell d'alarma minva i torna als llocs "sans", per exemple quan tornem a casa i estem en un ambient propici i positiu. Però en segons quines situacions, per exemple, si es donen problemes simultanis a casa, família, etc., amb els problemes laborals, i l'estrès és més present a tota la vida de la persona, el nivell d'estrès es pot cronificar, és a dir, que es quedi activat i no baixi permanentment. Arribat a aquest punt pot desencadenar conseqüències molt greus.
Causes de l'estrès / burnout
- Cultura de l'empresa
- Nivell d'exigència laboral (ja sigui externa o autoexigència).
- Nivell de formació per a la feina.
- Capacitat del treballador per controlar la seva feina. Això té dos aspectes: que el treballador pugui treballar com li agrada i que se senti partícip de la organització.
- Relacions en l'entorn de treball
- Funció del treballador. Hi ha feines que tenen més risc, particularment els que tracten amb gent (professors, personal sanitari, assistents socials, etc.)
- Caràcter de la persona. Hi ha gent que suporta millor la pressió i en les mateixes condicions diferents persones poden tenir reaccions molt dispars.
- Monotonia vs. motivació i recompensa: si la situació d'estrès comporta una recompensa la persona pot portar-la molt millor. Si no, causarà monotonia i desmotivació i desembocarà en un possible burnout.
