Bash script
Contingut
Intro
Els diversos Unix's han tingut sempre una potent interfície de comandes. La shell és la interfície que ens permet "dialogar" amb el nucli del sistema operatiu passant-li comandes.
Hi ha diversos llenguatges de shell script, entre ells el CSH (C-shell), i el KSH (Korn-shell), però sembla que el què s'ha imposat definitivament és el BASH o Bourne-Again SHell.
És important dominar algun dels editors de text per consola. El més típic ara és el nano
, tot i que convé també conèixer vi
ja que sol tenir syntax highlight (vim o vi improved) i perquè per raons històriques sempre està present i ens pot treure d'un apuro.
Referències:
- aquest tutorial sembla estar bé
- aquest es veu una mica antic però pot servir de referència. Al capdavall, shell script és antic.
Arxius i permisos
Els scripts son arxius de text amb instruccions llegibles per la nostra shell. Es comenten amb un # tot i que la 1a línia és una excepció (comença per #!) i indica quin serà l'intèrpret que l'executarà. Edita hola.sh des del teu editor de text favorit:
#!/bin/bash
# això és un comentari
echo "hola!" # això ja és una instrucció
...i abans de començar a executar-lo cal donar permisos d'execució a l'arxiu:
$ chmod +x hola.sh
...i ara sí que ja el podem executar:
$ ./hola.sh
Entorn
Les comandes de la shell s'executen sense incloure tota la ruta mercès a la variable d'entorn $PATH
$ echo $PATH
...i podrem veure els directoris (separats per :) en els que la shell buscarà una comanda quan la teclegem. Les que (quasi) segur que hi han de ser son:
/bin:/sbin:/usr/bin:/usr/local/bin:/usr/local/sbin
En aquestes carpetes hi ha les comandes més habituals que utilitzem com ls a /bin
o ifconfig a /sbin
(a sbin hi ha les de Superusuari, d'aquí la 's' al davant).
Si algun dia volem saber on hi ha una comanda que estem utilitzant, podem esbrinar-ho amb:
$ which ls
...i ens dirà on està el binari que s'executarà amb aquesta comanda (que es buscarà als diferents directoris $PATH, en l'ordre que estan situats).
Directori ~/bin
Un truc força útil és crear la carpeta bin
al nostre home directory. Aquesta es posarà automàticament al $PATH (fes logout i login després de crear la carpeta). Aquest és el lloc on posar scripts nostres i que no calgui que estiguin disponibles per altres usuaris.
$ mkdir ~/bin
...fes logout i login i comprova el $PATH
Variables
Les variables porten un $ al davant (similar a Perl i PHP), com p.ex. $PATH. En qualsevol moment i des de la pròpia shell (sense crear un script) podem crear-ne:
$ aaa=22 $ sss='els strings millor entre cometes per evitar errors amb els espais' $ echo $aaa 22
OJU!: és important que el signe "=" estigui enganxat, és a dir sense espais, al nom de la variable i al valor.
Recordem que podem veure totes les variables d'entorn amb:
$ env
Busca la nostra variable 'aaa' a la llista, veuràs que no hi és. Si ho vols fer com els pros, filtra la sortida amb grep:
$ env | grep aaa
Si volem que les nostres variables estiguin disponibles per altres programes, aplicacions, scripts, etc. caldrà exportar-les:
$ export aaa=22
Si ara filtrem la llista de variables d'entorn, veurem que sí que hi és:
$ env | grep aaa
Expressions aritmètiques
Per efectuar càlculs matemàtics ens caldrà utilitzar la següent sintaxi:
$((expressió))
Per exemple:
$ echo $((11+5)) 16
OJU: en principi només ens permet aritmètica sencera (integers). No podem utilitzar nombres en coma flotant (floats). Si volem efectuar operacions matemàtiques en coma flotant haurem d'utilitzar l'aplicació bc (Basic Calculator). Feu-li un cop d'ull aquí a la utilització de bc.
Si algun dels elements no és un element interpretable es prendrà com un zero '0' (per exemple, variables no definides o strings no transformables a integer).
Arguments
Dintre d'un script podem accedir als arguments que ens passi l'usuari amb les variables $1, $2, etc.
Per exemple, podem crear un script args.sh com aquest:
echo El primer argument és $1
echo El segon és $2
echo el nom del script és $0
I l'executem amb:
$ ./args.sh hola que tal
Bucles, llistes i altres gaites
És important recalcar que els bucles (loops) de bash script solen estar basats en llistes, enlloc de índexs. Com que habitualment els programadors ens posem nerviosos amb aquest canvi, us poso també com fer un bucle basat en índex (perquè quedi constància, ja que a la pràctica no es fa servir gaire ;)
Bucle indexat
Típicament:
for a in {5..10}
do
echo $a
done
Es poden posar bucles inversos {10..5}
i també amb salts {10..5..2}
.
També es pot fer a l'estil C:
for (( i=0; i<10; i++ ))
do
echo $a
done
Bucle de llista (a.k.a. "for each")
Aquest és el realment útil. Hi ha moltes maneres de fer-los, però solen seguir aquesta forma:
for elem in elements
do
...
done
El típic exemple és un llistat d'arxius d'alguna carpeta, per exemple, /var
. En aquest cas posem els noms d'arxius a la variable $arxius
(tal i com ho solem fer amb la comanda ls) i després podrem iterar pels seus elements:
arxius=/var/*.jpg # triem només els arxius .jpg (no n'hi ha cap, però)
arxius=/var/l* # triem només els arxius que comencen per "l"
for elem in $arxius
do
echo arxiu = $elem
done
while...do i do...while
Segur que també coneixeu aquest.
Condicionals
...
if...then
...
switch...case
...
stdin, stdout i redireccions a arxius
...
pipes
...
Exercicis
...