Factors de risc psicosocial

La OIT, defineix els factors de risc psicosocial com "les interaccions entre (1) el treball, el seu medi ambient, la satisfacció en el treball i les condicions de la seva organització, i (2) les capacitats del treballador, les seves necessitats, la seva cultura i la seva situació personal fora del treball; tot això, a través de percepcions i experiències, pot influir en la salut, el rendiment i la satisfacció en el treball."

Els resultats adversos poden ser la insatisfacció, l'estrès, el mobbing (assetjament) i el burnout.

Estrès i burnout

L'estrès son un seguit de reaccions (emocionals, cognitives, fisiológiques i de comportament) d'alarma instintiva davant d'estímuls externs (tasques, situacions de pressió, etc.) o interns (autoexigència, inseguretat, por).

L'estrès (o ansietat) pot ser una reacció normal del nostre organisme, la seva missió és protegir la nostra vida en l'entorn natural dels perills com els depredadors. El típic exemple d'ansietat/estrès sol ser "quan veus un lleó". El teu cos es posa en guàrdia, paralitza totes les activitats del cos per posar tots els recursos al servei de la fugida per salvar la vida. La reacció pot ser de paràlisi per no ser vistos o bé de fugida instintiva (segurament de forma molt més efectiva que en qualsevol altra situació sense estrès).

Per tant, és normal tenir un cert nivell d'estrès. Això no vol dir que sigui bo, ja que el cos estigui en aquesta situació "desequilibrada" consumeix més recursos del normal i ens desgasta. Si volem tenir bona salut hem d'aprendre a entendre les nostres reaccions, el nostre caràcter en general, i minimitzar el nivell d'estrès. A més, una situació d'estrès pot desembocar en altres afeccions com depressió, burnout o ansietat crònica.

Burnout

El burnout (de l'anglès burn="cremar", és a dir, "estar cremat") és una cronificació del nivell d'alarma o estrès, provocant problemes profunds com l'insomni, depressió, violència, etc. i podem passar a l'altre extrem del comportament de l'estrès, o sigui, insensibilitat, absentisme, desconnexió del món real, "passar" o "tirar-se la feina a l'esquena", etc.

Normalment quan desapareix l'estímul que provoca l'estrès, posem per cas una situació pressionant a la feina, el nostre nivell d'alarma minva i torna als llocs "sans", per exemple quan tornem a casa i estem en un ambient propici i positiu. Però en segons quines situacions, per exemple, si es donen problemes simultanis a casa, família, etc., amb els problemes laborals, i l'estrès és més present a tota la vida de la persona, el nivell d'estrès es pot cronificar, és a dir, que es quedi activat i no baixi permanentment. Arribat a aquest punt pot desencadenar conseqüències molt greus.

Causes de l'estrès / burnout

• Cultura de l'empresa
• Nivell d'exigència laboral (ja sigui externa o autoexigència).
• Nivell de formació per a la feina.
• Capacitat del treballador per controlar la seva feina. Això té dos aspectes: que el treballador pugui treballar com li agrada i que se senti partícip de la organització.
• Relacions en l'entorn de treball
• Funció del treballador. Hi ha feines que tenen més risc, particularment els que tracten amb gent (professors, personal sanitari, assistents socials, etc.)
• Caràcter de la persona. Hi ha gent que suporta millor la pressió i en les mateixes condicions diferents persones poden tenir reaccions molt dispars.
• Monotonia vs. motivació i recompensa: si la situació d'estrès comporta una recompensa la persona pot portar-la molt millor. Si no, causarà monotonia i desmotivació i desembocarà en un possible burnout.

Símptomes i conseqüències

Símptomes a la feina:

• Absentisme, problemes disciplinaris, comunicació agressiva, etc.
• Disminució de la qualitat del treball.

Conseqüències en la salut:

• Disfuncions conductuals (comportament): violència, alcoholisme, drogues, fustigació, intent de suïcidi, etc.
• Disfuncions mentals/psicològiques: irritabilitat, obsessions, angoixa/ansietat, palpitacions, insomni, atacs d'ansietat (desmais, al·lucinacions), depressió, desencadenament de patologies mentals més greus (trastorn obsessiu-compulsiu, esquizofrènia, etc.)

Què podem fer?

Estratègies per afrontar l'estrès:

• Tractament mèdic/psiquiàtric: fàrmacs (ansiolítics, antidepressius, etc.). Sempre amb prescripció i control mèdic.
• Autoconeixement: saber com som, sobretot en l'àmbit emocional, i quines son les nostres debilitats i fortaleses ens han de portar a canviar determinats comportaments automàtics que agreugen el nostre estat d'estrès. En últim terme, nosaltres mateixos som els autèntics responsables del nostre estat. Coneixent-nos podem millorar-nos.
  • Psicoteràpia. Hi ha molt tipus com la psicoanàlisi freudiana/jungiana (reconeixement dels traumes infantils i de la construcció de la nostra personalitat a través de la nostra biografia), teràpia conductual/conductista (orientada a reconèixer els nostres patrons de comportament, deixant de banda l'origen del mateix, buscant estratègies alternatives per afrontar els problemes, etc.), i un llarg etcètera.
  • Teràpia Gestalt. Iniciat per psicoanalista americà Fritz Perls cap els anys 40. Es centra en el "aquí i ara", la relació de la ment amb el cos i la connexió dels sentiments i sensacions amb aquest.
  • Biografia humana. Iniciat per la terapeuta argentina Laura Gutman.
  • Enginyeria humana.
  • Test de personalitat (p.ex. "big five").
  • Eneagrama. Sistema de classificació de la personalitat que ens permet conscienciar-nos del nostre caràcter i buscar estratègies per equilibrar-lo. S'està impulsant entre els docents per Claudio Naranjo i el seu programa SAT.
  • ...
• Reconnexió amb el cos. Molts d'aquests problemes estan relacionats amb la desconnexió de cos i ment. Per recuperar-la podem utilitzar alguns d'aquests recursos:
  • Esport: qualsevol esport ben practicat ens ha de facilitar reconnectar amb el cos. "Ben practicat" perquè cal que la ment estigui present amb el cos. Tot i així, si fins-i-tot inadequadament el practiquem pensant en altres coses, també comporta beneficis (segregació d'endorfines que milloren la son i la relaxació), encara que siguin molt menors.

  Per molta gent practicar esport és la "vàlvula d'escapament" que esgota l'energia que s'acumula en les situacions d'estrès. Si el cos està en guàrdia i preparat per córrer davant del lleó, concedir-li pel què s'ha estat preparant de segur resultarà alliberador.

  S'han donat casos en què determinades pràctiques esportives típiques en executius agressius com el squash han portat a gent a l'atac de cor, ja que incrementava la tensió enlloc d'alliberar-la. Cal tenir clar que practicar esport és per alliberar tensions i no per afegir-ne.

  • Ioga: tradició hindú que treballa el cos per orientar-lo cap a la meditació i alliberació del patiment. Es treballen postures que faciliten la circulació de l'energia (model de xacres i prana). Es sol practicar sobre el terra per aconseguir postures (assanes) que facilitin la circulació de l'energia.
  • Txi-Kung i Tai-Txí: tradició xinesa que, a l'igual que la del ioga, busca la fluidificació de la circulació d'energia (model de meridians i punts acupunturals). L'acupuntura es basa en el mateix model energètic (centres d'energia tan-tien). En general es practica dempeus.
  • Coaching: noves tendències d'entrenament personal per millorar tots els aspectes de la persona: vida familiar, rendiment en el treball, satisfacció i realització personal, etc.
  • Tècniques diverses de relaxació...
• Treball espiritual: millorar la consciència és plenament un àmbit espiritual que es cultiva en totes les tradicions espirituals.
  • Meditació (Zen, Vipasssana, Meditació Trascendental, etc.)
  • Visualitzacions (Vajrayana)
  • Ioga
  • ...