Disc dur
La revisió el 12:49, 25 nov 2009 per Enric (discussió | contribucions)
Un disc dur (HDD en anglès: Hard Disk Drive) és un dispositiu magnètic capaç d'emmagatzemar informació de forma no-volàtil. Sol utilitzar-se com a sistema d'emmagtzemament secundari dels PCs per la quantitat d'informació i la rapidesa d'accés a aquesta.
El disc dur té, a grans trets, les següents parts:
- Hardware: és la part física (plats, capçals, sectors, microcontrolador, etc.)
- Firmware: el hardware del disc dur està governat per un microcontrolador que requerieix un programa (firmware) emmagatzemat en una ROM interna del disc dur.
- Caché: memòria intermitja que accelera el processos de lectura/escriptura repetida per zones.
- Interfície: element que ens connecta el controlador amb la resta del PC.
Estrutura física del disc dur
Aquí han d'anar els plats, cares, capçals, sectors, etc.
Interfícies dels disc durs
La interfície és la part del disc dur que ens enllaçarà el hardware amb el PC.
Veurem 3 tipus d'interfície:
- IDE (Integrated Drive Electronics)
- SATA (Serial Advanced Technology Attachment)
- SCSI (Small Computer System Interface)
Sistema d'arxius
El sistema d'arxius és la estructura lògica del disc, i depèn del Sistema Operatiu que el governa.
Veurem els següents:
- FAT (File Allocation Table; MS-DOS,Windows)
- NTFS (NT File System; Windows NT, 2000, XP i següents)
- ext2, ext3 i ext4 (Extended Filesystem, Linux)
Existeixen, però, molts altres com el ReiserFS (Linux), XFS (Irix, Linux), etc.