Disc dur

Un disc dur (HDD en anglès: Hard Disk Drive) és un dispositiu magnètic capaç d'emmagatzemar informació de forma no-volàtil. Sol utilitzar-se com a sistema d'emmagtzemament secundari dels PCs per la quantitat d'informació i la rapidesa d'accés a aquesta.

El funcionament del disc dur es pot representar en 3 nivells, com podem veure en la imatge:

• Hardware: és la part física (plats, capçals, sectors, microcontrolador, etc.)
• Firmware: el hardware del disc dur està governat per un microcontrolador que requerieix un programa (firmware) emmagatzemat en una ROM interna del disc dur.
• Caché: memòria intermitja que accelera el processos de lectura/escriptura repetida per zones.
• Interfície: element que ens connecta el controlador amb la resta del PC.

Aquest capítol el dividirem en aquestes 3 parts:

• Estructura física del disc dur: plats, cares, capçals, sectors, etc.
• Interfícies dels disc durs: ens enllaçarà el hardware amb el PC. Els més imporants són:
  • IDE (Integrated Drive Electronics)
  • SATA (Serial Advanced Technology Attachment)
  • SCSI (Small Computer System Interface)
• Estructura lògica del disc dur: s'articula a través del sistema d'arxius, i depèn del sistema operatiu que el governa. Entre d'altres, hi ha:
  • FAT (File Allocation Table; MS-DOS,Windows)
  • NTFS (NT File System; Windows NT, 2000, XP i següents)
  • ext2, ext3 i ext4 (Extended Filesystem, Linux)
  • ISO9660 i UDF (CDs i DVDs)