Disc dur

Un disc dur (HDD en anglès: Hard Disk Drive) és un dispositiu magnètic capaç d'emmagatzemar informació de forma no-volàtil. Sol utilitzar-se com a sistema d'emmagtzemament secundari dels PCs per la quantitat d'informació i la rapidesa d'accés a aquesta.

El disc dur té, a grans trets, les següents parts:

• Hardware: és la part física (plats, capçals, sectors, microcontrolador, etc.)
• Firmware: el hardware del disc dur està governat per un microcontrolador que requerieix un programa (firmware) emmagatzemat en una ROM interna del disc dur.
• Caché: memòria intermitja que accelera el processos de lectura/escriptura repetida per zones.
• Interfície: element que ens connecta el controlador amb la resta del PC.

Estrutura física del disc dur

Aquí han d'anar els plats, cares, capçals, sectors, etc.

No està disponible aquesta secció, estudieu-ho dels apunts de classe.

Interfícies dels disc durs

La interfície és la part del disc dur que ens enllaçarà el hardware amb el PC.

Veurem 3 tipus d'interfície:

• IDE (Integrated Drive Electronics)
• SATA (Serial Advanced Technology Attachment)
• SCSI (Small Computer System Interface)

Estructura lògica del disc dur

L'estructura lògica del disc s'articula a través del sistema d'arxius, i depèn del Sistema Operatiu que el governa.

Veurem els següents:

• FAT (File Allocation Table; MS-DOS,Windows)
• NTFS (NT File System; Windows NT, 2000, XP i següents)
• ext2, ext3 i ext4 (Extended Filesystem, Linux)
• ISO9660 i UDF (CDs i DVDs)

Existeixen, però, molts altres com el ReiserFS (Linux), XFS (Irix, Linux), etc.