Tecnologies òptiques

Els diferents dispositius d'emmagatzematge basats en tecnologia òptica son els següents:

• CD (Compact Disc)
• DVD (Digital Versatile Disc)
• HD-DVD (High Definition DVD: ha quedat desbancat pel BD)
• BD (Bluray Disc)

Història

El disc compacte o Compact Disc (CD) va ser creat per un neerlandès Kees Immik i el japonès Toshida Doi al 1979. L'any següent Sony i Philips, veient les possibilitats pel seu mercat musical, comença a distribuir disc compactes, però les vendes no van ser exitoses per la depressió econòmica d'aquella època. Com a curiositat, el forat central dels dics compactes, va ser determinat amb 15 mm, els creadors es van inspirar al diàmetre de la moneda de 10 centaus Florins Holandesos. Tot i ser un invent inicialment per música, ràpidament es va imposar el seu ús en la informàtica amb el nom que el coneixem CD-ROM que vol dir que és un disc compacte de només lectura.

Més dates sobre el CD:

• 1980: apareix el CD comercialitzat
• 1983: s'estableix el format ISO9660 per gravar dades al CD, apareix el CD-R
• 1990: apareixen els CD-RW (Rewritable) i el CD-I (Interactiu)
• 1995: CD-extra o plus (combina dades i àudio)

El LaserDisc va sortir com un CD per a vídeo, però no va tenir gaire èxit perquè era car i els discs eren molt grossos. De fet, va aparèixer abans que el CD, i aquest es va basar amb la tecnologia del LaserDisc.

El DVD ("Digital Video Disc" o "Digital Versatile Disc") apareix l'any 1996. La seva creació es deguda al DVD FORUM que és una organització internacional formada per fabricants de programari i maquinari de tot el món. Per fi arribava l'era del vídeo digital a casa, ja que el DVD donava gran qualitat i un tamany del disc raonable (igual que el del CD).

El BD (Bluray Disc) i el HD-DVD de Toshiba (High Definition DVD) apareixen el 2006, donant lloc a la "guerra dels formats" en competició per aviam qui ocupava el mercat. Finalment el 2008 Toshiba va claudicar i es va adaptar al BD. Potser ha tingut més força el BD perquè ha estat desenvolupat per un consorci d'empreses fortes (BDA: Bluray Disc Association) entre les que es compten Dell, Hitachi, JVC, LG, Mitsubishi, Panasonic, Pioneer, Philips, Samsung, Sharp, Sony, TDK i Thomson. Però probablement el què l'ha fet més popular és que l'utilitzés la famosa PS3 (PlayStation 3) de Sony.

Capacitat

La capacitat dels diferents dispositius es resumeix al següent quadre:

Dispositiu	Capes	Dades	Multimèdia
CD	8 cm	215 MB	21 min. d'àudio
	12 cm (primera versió)	650 MB	74 min. d'àudio (simfonia nº9 de Beethoven)
	12 cm (darrera versió)	875 MB	100 minuts d'àudio
DVD-5	1 capa 1 cara	4,7 GB	1 film d'entre 1,5 i 2 hores.
DVD-9	2 capes 1 cara	8,5 GB
DVD-10	1 capa 2 cares	9,4 GB
DVD-18	2 capes 2 cares	17 GB
HD-DVD	1 capa	15 GB
	2 capes	30 GB
BD	1 capa	25 GB
	2 capes	50 GB

Velocitats

El CD es va pensar per música d'alta qualitat, el que després s'ha anomenat "qualitat CD":

• 16 bits per mostra
• 44.100 Hz de freqüència de mostreig
• Estèrero (2 canals)

Fent uns càlculs, això ens dona:

1 segon d'àudio = 44.100 mostres/segon * 16 bits/mostra * 2 canals = 172,3 KB/s

Dit d'altra manera, 1 minut d'àudio equival aproximadament a 10 MB de dades.

Encara que la velocitat real és de 172,3 kB/s, les velocitats es solen donar com a múltiples de 150 KB/s. Per exemple, un gravador de 10x serien 1500 KB/s, etc.