Backups en GNU/Linux

Intro

Les còpies de seguretat o backups són una part molt important del sistema, ja que permet recuperar-lo d'un desastre de fallada.

En planificar la política de backups cal que ens plantegem:

• QUÈ guardem, és a dir, QUINS arxius cal guardar
  • Potser hi ha parts del sistema que no canvien o no val la pena guardar-les (per exemple, els arxius del sistema operatiu, ja que si cal recuperar el sistema potser podem reinstal·lar una nova versió).
• ON els posem
  • backup local : ens permet recuperar desastres com fallades d'un disc
  • backup remot : ens permet recuperar desastres com incendis que acabin amb tot el CPD
• QUAN i cada QUANT fem el backup
  • La operació de backup consumeix recursos, si la fem massa sovint podem alentir el sistema
  • Convé fer-los a la nit o quan el sistema estigui poc ocupat

Estratègies i Nivells

Per tal d'optimitzar el procés de backup convé plantejar-se QUINS arxius copiem:

• Còpies de Nivell 0: copiem TOTS els arxius
• Còpies incrementals: només copiem els arxius que hagin canviat des de la darrera còpia
  • Còpies de Nivell 1: copiem tots els arxius que hagin canviat des de la darrera còpia de Nivell 0
  • Còpies de Nivell 2: copiem tots els arxius que hagin canviat des de la darrera còpia de Nivell 1
  • etc...

Comandes

La comanda més habitual és tar, tot i que es poden fer servir d'altres:

• tar: ens permet fer còpies incrementals de diferents nivells
• cpio
• dump/restore

En principi, aquestes comandes es van dissenyar per enregistrar en cintes magnètiques (TAR = Tape ARchiver) però ara tenen molta mes funcionalitat.

Són "empaquetadores", és a dir, només fan una unitat de un seguit d'arxius. Si, a més, volem comprimir, caldrà afegir la funcionalitat de GZIP o BZIP2 per minimitzar l'espai utilitzat.

TAR ja incorpora aquestes compressions i no cal utilitzar comandes addicionals.

TAR

Penseu que davant del dubte podeu mirar:

$ man tar

...per veure totes les opcions disponibles.

Opcions:

c → Crea un fitxer
x → eXtreu fitxers d'un fitxer contenidor
t → Testeja els fitxers emmagatzemats en un fitxer “contenidor” (mostra per stdout el contingut)
r → Afegeix fitxers al final d'un fitxer “contenidor”
v → Manera verbose
f → Permet especificar el nom del fitxer “contenidor”
Z → Comprimeix o descomprimeix mitjançant compress/uncompress
z → Comprimeix o descomprimeix mitjançant gzip
p → Conserva els permisos dels fitxers
P → Guarda els fitxers amb ruta absoluta

Exemples amb tar

La típica utilització de tar per comprimir, per exemple, tots els arxius de conf d'Apache2:

$ tar cvfz arxiu.tar.gz /etc/apache2

.tar.gz és el mateix que .tgz

Per comprovar-ho:

$ tar tvfz arxiu.tar.gz

Per descomprimir-ho:

$ tar xvfz arxiu.tar.gz

Per comprimir-ho amb BZIP2 (més comprimit que GZIP però força més lent):

$ tar cvfj arxiu.bzip2 /etc/apache2

Per comprimir els arxius que torna un find (en aquest cas, els arxius .txt continguts a la carpeta src):

$ find src -name "*.txt" | tar cfvz arxiustxt.tgz -T -

Aquest darrer cas és interessant. Fixa't en què fem servir la directiva -T (comprimeix els arxius continguts a l'arxiu indicat a continuació) i enlloc d'un arxiu a -T li passem "-", que significat stdin

El mateix es pot aconseguir amb aquesta comanda:

$ find src -name "*.txt" -exec tar -rvf arxiustxt.tgz {} \;

Només que en aquest cas el què fem és una comanda tar per cada arxiu trobat per find i l'afegim (-r=append) a arxiustxt.tgz

Exercicis

...