VNC

VNC significa Virtual Network Computing. És un sistema basat en el protocol RFB per controlar màquines remotament. Permet "robar" el control d'una sessió, facilitant l'assistència tècnica als usuaris.

Llegeix VNC a Wikipèdia.

VNC va començar com a projecte obert a la Universitat de Cambridge. Com que era ens els laboratoris de Olivetti i Oracle després es va tancar el codi, però un grup de programadors va establir RealVNC per mantenir una versió oberta del sistema. Afortunadament aquesta divisió no ha portat incompatibilitats i els diferents programes funcionen bé entre sí.

Exercicis

Linux:

• Si utilitzeu FUNKYDESKTOP:
  1. Configureu els ajustos de connexió remota del sistema (ja porta instal·lat el servidor vino), que per defecte és VNC.
• Si utilitzeu FUNKYSERVER:
  1. Instal·leu el servidor VNC (busqueu a la pàgina oficial d'Ubuntu) al FUNKYSERVER i connecteu-vos utilitzant diversos clients:
     • tsclient (opció VNC, no RDP!): en realitat aquest llença la comanda tightvnc-java. OJU: a les darreres versions d'Ubuntu no va.
     • remmina : és el que ve amb les darreres versions d'Ubuntu
     • vinagre : client de VNC, complementari al servidor vino (que ve instal·lat per defecte amb els Desktops típics com Gnome o Unity).
  2. Trobeu la manera de mantenir el servidor VNC com a daemon (servei) permanentment actiu sense haver d'executar la comanda.

Windows:

1. Busqueu software client i servidor VNC per Windows i instal·leu-lo en el Xipiron.
2. Executeu sessions remotes des del linux cap al Xipiron utiltizant el protocol VNC
3. Executeu sessions remotes des del windows cap al linux.

Si a la màquina client el "tsclient" no ofereix el protocol VNC, instal·leu el paquet "tightvnc-java". També és recomanable instal·lar el paquet "xnest" per habilitar les connexions XDMCP vistes en l'apartat de X-windows.