Equips multimèdia
També coneguts com a media centers. Estan pensats per reproduïr contingut audiovisual, sobretot en lloc on no es vol tenir un PC (com al menjador). De fet, venen a substituir els reproductors de DVD i vídeo.
Contingut
Tipus d'equips multimèdia[modifica]
Tipus d'equips multimèdia:
- HTPC (Home Theater PC): (estan en desús) PCs pensats per fer de media center amb un disc dur gran, comandament, descodificador de TV i un programa per facilitar l'accés als arxius. Avui en día ja no cal tenir un PC especial, un barebone qualsevol pot reproduïr material multimèdia.
- Barebone: en principi els barebones son per fer fer funcions com navegar o realitzar tasques ofimàtiques, però si el tenim al menjador podem aprofitar i utilitzar-ho per reproduïr el material. Si tenim un monitor sobre la taula podem utilitzar una targeta de vídeo amb 2 sortides (pot ser un problema d'instal·lar-la en un barebone) amb una sortida pel monitor i una altra pel la TV o projector. Igualment caldrà posar-li un comandament i un programa de media center.
- Disc dur multimèdia: encara més petit de tamany i més còmode, amb força capacitat d'emmagatzemament, capacitat per reproduïr els formats més coneguts i preu molt reduït. El firmware està adaptat per ser còmode, i pot requerir actualitzacions. Un problema sol ser que no pugui llegeir nous formats (com el matroska o .mkv) i pot fer que se'ns quedi obsolet en poc temps.
- "Carcasses" multimèdia: és un reproductor com els anteriors però sense disc dur. Així permet fàcilment que compris un disc dur més gran, que en tinguis varis disc durs amb diferent material i que sigui fàcil treure el disc dur i portar-lo al PC per gravar-hi les darreres descàrregues.
- Consoles: actuant com a media center, connectades a un servidor d'arxius multimèdia com el media tomb, el ps3 media server o el Windows Media Center , que permet accedir per xarxa als continguts d'un ordinador amb gran capacitat en algún altre lloc de la casa.
Característiques[modifica]
Un equip multimèdia té les següents característiques:
- Tamany reduït per encabir-se prop del televisor.
- Comandament a distància. El material audiovisual el veiem des del sofà de casa, i no volem teclats de PC ja que resulten molt incòmodes.
- Gran capacitat per emmagatzemar films i música, que ocupen força espai de disc.
- Connectivitat (millor per xarxa tot i que alguns equips només poden per USB) per actualitzar el contingut que obtenim.
- Programa "media center" d'interfície ràpida per accedir als continguts (films i música) de manera fàcil amb el comandament a distància. Els disc durs multimèdia ja porten un programa adeqüat. Si muntem un PC (barebone o HTPC) calrà que instal·lem un programa addicional com el XBMC (X-Box Media Center, també disponible per GNU/Linux), Elisa, Windows Media Center, etc.
- També hi ha edicions especials d'alguns sitemes operatius per treballar amb continguts multimèdia com Windows XP Media Center i Ubuntu Studio.
- Bones targetes d'àudio i de vídeo: es pot considerar que els equips estàndard d'avui en dia ja porten un hardware prou adequat. De vegades pot convenir comprovar alguns punts com que tingui sortida HDMI per poder connectar als dispositius domèstics fàcilment. Si no té aquestes característiques, caldria afegir una targeta millor.
- Descodificador de TV TDT si volem tenir "tot en un" aparell i integrar la TV.
Còdecs[modifica]
CODEX significa CODificador/DEcodificador. Són petites peces de software que permeten als diferents reproductors audiovisuals (VLC, Totem, Windows Media Player, Winamp, etc.) descodificar els arxius.
Característiques:
- Compressió, normalment amb pèrdua de qualitat. Quant més comprimit, menys qualitat.
- Descodificació ràpida: per tal que els equips multimèdia reproductors siguin econòmics.
- Codificació lenta: per comprimir un contingut cal una gran quantitat de càlculs matemàtics. Per això un "canvi" de format és tan lent, perquè cal descodificar i recodificar amb el nou tipus de compressió.
Formats[modifica]
Formats d'àudio:
- wave (.wav): no té compressió
- MP3: és en realitat MPEG2 layer 3.
- AC3
- OGG: és el format lliure de GNU.
- Real Player (.rm o "real media").
- WMA: Windows Media Audio
- FLAC: compressió sense pèrdues (s'utilitza per música clàssica)
Formats de vídeo:
- AVI
- MPEG
- MP4
- DivX
- XviD: la versió lliure del DivX
- WMV: Windows Media Video
- Real Player
- Quicktime (.mov): típic dels Apple.
- Matroska (.mkv): s'estan utiltizant molt per vídeo d'alta definició.
Formats d'imatge:
- Bitmap (.bmp): sense compressió
- JPEG: més adient per fotos.
- GIF: més adient per logos i il·lustracions.
- PNG: millora del GIF en lliure.
- TIFF: ús professional, amb o sense pèrdua.
- SVG: format vectorial lliure.
Llegiu també els diferents formats d'equips d'àudio a Controladora_de_so#Formats (estèreo, 5.1, 7.1, etc.).
Servidor d'arxius multimèdia[modifica]
És el complement al media center "sense disc dur" com la consola o per equips tipus barebone que no té gran capacitat de disc i volem un lloc a casa on enregistrar gran quantitat de material audiovisual.
Pots consultar com configurar un sistema domèstic amb media center a l'article Media server UPnP.
Es tracta de posar una màquina com a servidor (veure Servidors) i instal·lar un software que permeti a altres màquines connectar-se per xarxa i utiltizar els continguts audiovisuals sobre demanda. Exemples d'aquests sofware son:
- MediaTomb
- Windows Media Server
- PS3 Media Server
En un muntantge domèstic aquest ordinador pot ser el nostre desktop on podem instal·lar el programari esmentat, i on emmagatzemem els nostres materials (fotos, vídeo, música, etc.)