Xassís

De Cacauet Wiki
La revisió el 12:11, 1 des 2009 per Toni (discussió | contribucions) (Es crea la pàgina amb «== '''La font d'alimentació''' == '''Introducció''' La font d'alimentació es un dispositiu o subsistema que converteix la corrent alterna de la xarxa elèctrica, en un...».)
(dif) ← Versió més antiga | Versió actual (dif) | Versió més nova → (dif)
Salta a la navegació Salta a la cerca

La font d'alimentació

Introducció La font d'alimentació es un dispositiu o subsistema que converteix la corrent alterna de la xarxa elèctrica, en un tipus de corrent adequat per l'ús de dispositius electrònics. Per tant podríem dir que la font d'alimentació és un muntatge elèctric o electrònic que pot transformar la energia elèctrica en un tipus adequat per fer funcionar, en el nostre cas, els ordinadors. En el nostre cas concret la tensió d'alimentació i la potencia necessària depenen del dispositiu que s'ha d'alimentar en un PC, per tant aquesta font haurà de subministrar diferents tensions per cada una de les necessitats diferents. Característiques Una característica important i que normalment no la tenim en compte és la tensió suportada. En principi a tot Europa la tensió de xarxa és de 220/240V AC 50Hz. Però no en tots els països és així. També encara hi han llocs del nostre territori en que la tensió és de 110V. Per tant si comprem material directament des de un país no comunitari ens haurem d'assegurar que és compatible amb la nostra tensió, com si fabriquem PC's per altres països, ens haurem d'informar quines tensions són les estàndard i utilitzar les fonts adequades. Existeixen models que només funcionen amb un tipus determinat de tensió i altres que permeten ser utilitzats pràcticament en qualsevol zona del món per que poden treballar de forma automàtica amb un nombre molt gran de tensions. N'hi han d'altres que inclouen un petit commutador per a passar d'un voltatge a un altre. Altres aspectes a tenir en compte són la protecció contra curtcircuits i pujades de tensió, encara que en la pràctica aquesta característica no ens la subministren sempre haurem de suposar que com més cara, més bona i per tant aquesta característica serà millor. Un dels aspectes d'una font d'alimentació que ens haurem de fixar bé és la seva potència. Aquesta be expressada en Watts (P=V*I) i indica la capacitat per a realitzar un treball, per tant a més potència més dispositius i de major consum podrà alimentar. Actualment per les prestacions de la tarja gràfica i pels dispositius d'emmagatzematge massiu sol ser habitual utilitzar fonts entre 400 i 500 W (watts), encara que també existeixen altres, sobretot per PC de poca capacitat com MicroATX o FlexATX que al tenir menys dispositius i de menor potència oferixen un consum menor. Una altre característica a tenir en compte es que totes les fonts d'alimentació de pc's per poder ser petites, econòmiques i amb una gran potència la única manera d'aconseguir-ho es eliminant el transformador i per fer-ho aquestes hauran de ser fonts d'alimentació commutades que són completament diferents de les convencionals fonts lineals. Connectors d'una font d'alimentació Els connectors d'una font d'alimentació seran diferents en funció del tipus de font que sigui. N'hi han dos tipus la AT, que és el format més antic, i l'ATX. La diferència està bàsicament en el connector de la font d'alimentació, però també em de tenir en compte que com L'ATX és més modern els nous connectors destinats als nous dispositius que han sortit desprès de la desaparició de l'AT. En la part del darrere trobarem el típic connector que utilitzarem per a endollar la font a la xarxa elèctrica, i també és pot trobar altre del mateix tipus però "femella" al que podem connectar el monitor en el cas que tinguem el cable adequat. Així quant es para el PC també es pararà el monitor. En tot cas, sempre podrem adquirir un. Trobarem els cables d'alimentació per a les unitats d'emmagatzematge tals com discs durs, CDROM,... Aquest és el connector dels dispositius IDE, ATA o PATA, el podrem trobar tant per fonts del tipus AT com ATX. Per els nous dispositius serial ATA el connector és diferent i només el trobarem amb fonts ATX. O també trobarem un o dos per a la disquetera. Aquests són els dos connectors que van a la placa base AT anomenats com P8 i P9. En aquest últim cas és molt important no confondre'ls, doncs ambdós són físicament iguals. Una forma de comprovar que els estem connectant de forma correcta és comprovar que els cables de color negre estiguin junts. En les màquines ATX pot haver-hi un connector i només es pot connectar d'una manera concreta, i en els casos que n'hi han dos un és de 4 pins i l'altre és de 20 o 24 pins, per tant no es poden confondre. Aquest petit és per una alimentació suplementària per la tarja gràfica o la CPU ja que les potents necessitem un consum més elevat. Aquí veiem un connector de 20 pins del format ATX 2.0. El de la versió 2.1 és igual però de 24 pins. Aquí tenim un exemple de uns quants connectors el de abaix a l'esquerra és el connector de 4 pins 12V. En els models per a màquines AT sempre incorporen un interruptor per a encendre i apagar la màquina, no es així en les ATX, doncs l'ordre d'encès li arribarà a través d'un senyal des de la pròpia placa base. Tot i així és bastant habitual trobar un per a "tallar" el fluid elèctric al seu interior, doncs els ordinadors basats en aquest estàndard estan permanentment alimentats, tot i que estan apagats. És per això que sempre que trastegem en el seu interior és IMPRESCINDIBLE que o bé utilitzem l'interruptor comentat o bé desendollem el cable d'alimentació. Comprovació del "correcte" funcionament d'una font ATX Finalment comentar que per a poder provar una d'aquestes fonts sense necessitat de connectar-les a un ordinador (seguim parlant de les ATX) és necessari fer un pont elèctric (curt circuit) en els pins 14 i 15 ( en el cas del connector de 20 pins) del connector d'alimentació de la placa base amb el que aconseguirem simular el senyal d'arrencada que envia la placa base. Tot seguit hem de veure com el ventilador s'engega. En cas de tenir un connector de 24 pins són el 16 i el 17. Un altre forma més fàcil d'en recordar-se és saber que el pont s'ha de realitzar entre el fil verd i qualsevol dels negres.