Correu electrònic

De Cacauet Wiki
Salta a la navegació Salta a la cerca

Correu electrònic o e-mail.

Introducció

Segons la Wikipèdia: "El correu electrònic o a vegades, correu-e (anomenat en anglès e-mail, o email) es refereix al sistema que permet redactar, enviar i rebre missatges o cartes (missives, lletres) utilitzant sistemes de comunicació electrònica. També s'hi poden adjuntar documents electrònics o altres fitxers."

Enllaç a "E-mail" o "Correu electrònic": http://ca.wikipedia.org/wiki/Correu_electr%C3%B2nic


Servidors de correu electrònic

Teoria.email1.png

Diferents parts del servidor de correu:

  • MTA: Message Transfer Agent o també "Mail Transfer Agent" (valen els dos). El propi programa de correu, com el Sendmail o Postfix.
  • MUA: Mail User Agent. El programa que utilitza el client.
  • MDA: Mail Delivery Agent. Programa intermig per filtrar SPAM, seleccionar usuari, etc.
  • Mailbox: Arxius de disc on es guarden els missatges i attachments.
  • Fetchmail: programa que actua d'interfície amb el client (MUA) mitjançant els protocols POP i IMAP (entre d'altres).


Protocols implicats

  • SMTP: Simple Mail Transfer Protocol. (Port 25) És el protocol per enviament de missatges entre servidors.
  • POP: Post Office Protocol. (Port 110)
  • IMAP: Internet Message Access Protocol. (Port 143)


Webmail

En el cas del webmail al client nomé li cal un navegador o browser. El servidor web es connecta amb el servidor d'email mitjançant els protocols estàndards (o d'altres) i serveix al client en forma de HTML (mitjançant el protocol HTTP o HTTPS).

Webmail.png


Requisits per tenir un servidor d'email

Diverses forces adverses es conjuren per no deixar-nos tenir un servidor d'email. És degut a les mesures de seguretat que posen tots els servidors als spammers.

Per poder tenir un servidor d'email funcionant heu d'assegurar-vos que:

  • Teniu una IP fixa, és a dir, no val la típica IP dinàmica del ADSL. Això ens ho subministra el nostre ISP (vomistar, polafone, etc.) i cal pagar una quota mensual per tenir-la (abans era més raonable, ara resulta molt cara, entorn els 15€+IVA).
  • No hi ha un proxy que us tanqui el port 25 de sortida. A casa no sol passar, però als instituts i a moltes institucions ho fan per evitar spammers i així evitar que posin la IP del centre a llistes negres (recordem que tots sortim amb la mateixa IP pel NAT).
    • El efecte colateral del proxy que tenca el port 25 és que NO podem utilitzar cap client de correu sortint com el Thunderbird o Outlook (tot i que el correu entrant sí que funciona perquè va pels ports del POP i IMAP).
  • La nostra IP no està en una llista negra. Per comprovar-ho podeu anar aquí:
    https://www.spamhaus.org/lookup/
    • En cas que la tingueu en una blacklist seguiu les instruccions de la web per (a) treure-la de la llista i (b) evitar que us la tornin a posar (típicament passa quan hi ha màquines dintre de la organització que envien spam per algun virus).