Active Directory

Active Directory (AD) és un sistema d'administració integrada dels recursos d'informació i serveis d'una xarxa Microsoft.

AD DS és Active Directory Domain Services

Objectes AD

AD utilitza el standard de directori LDAP per gestionar la informació de:

• Usuaris
• Màquines
  • PCs
  • Impressores
• Grups
• UO : Unitats Organitzatives

GUIDs vs GIDs

Quan es crea un objecte AD DS:

• GUID: Global Unique IDentifier. Identificador global mundial únic.
• SID: Security IDentifier. Identificador dintre d'un organització. Un objecte pot canviar de SID en cas que es canvii d'ubicació organitzativa (per exemple, un perfil d'usuari que canvia de departament).

  SIDs coneguts (Everyone, Creator, etc.)

Control d'accés

Es distingeixen 2 parts en el procés:

• Autenticació: demostració que l'usuari és qui diu ser.
• Autorització: un cop autenticat, permís d'accés o denegació dels recursos.

Conceptes:

• Security Principal: entitat AD DS que pot ser autenticada (usuaris, grups, equips). Al generar l'objecte se'ls crea un SID.
• Token d'accés: identificador temporal a mode de certificat utilitzat per concedir accés a recursos.
• Permisos: regles per permetre o denegar l'accés a objectes.
  • ACL: Access Control List
    • DACL: Discretionary ACL
    • SACL: System ACL. Utilitzades per enregistrar accessos a un recurs (auditoria).
  • ACE: Acces Control Entry. Cadascun dels elements d'una ACL.

Carpetes

AD utilitza el protocol privatiu SMB/CIFS inicialment establert per IBM però desenvolupat a fons per Microsoft. La versió Linux ha pres el nom de Samba i ha estat una enginyeria inversa del protocol privatiu.

Permisos de carpetes:

• Lectura: llegir, executar
• Canvi: llegir, generar arxiu/carpeta, modificar arxiu/carpeta, esborrar
• Control total: canvi, canviar permisos NTFS en arxius i carpetes

Permisos NTFS
Permís per arxiu	Permís per carpeta
Lectura Escriptura	Lectura Escriptura
Lectura i execució Canvi	Lectura i execució Canvi Veure continguts
Control total	Control total

La denegació té prioritat sobre els permisos d'accés.

Hi ha uns permisos especials NTFS que permeten un control més granulat. Per exemple, el permís de lectura inclou llistar carpeta, llegir dades, llegir atributs, llegir atributs extensos, llegir permisos, etc.

L'herència permet administrar accés a recursos de forma implícita. Per defecte el fill hereta del pare. L'herència es pot bloquejar i així donar nous permisos als fills.