POO Classes - Historial de revisió

Enric: /* Atributs estàtics */

2012-11-22T15:33:35Z

Atributs estàtics

Enric: /* Atributs estàtics */

2012-11-22T09:21:48Z

Atributs estàtics

Enric: /* Atributs estàtics */

2012-11-22T09:14:31Z

Atributs estàtics

Enric: /* Constructors i destructors */

2012-11-22T09:04:16Z

Constructors i destructors

Enric: /* Visibilitat en C++ i Java */

2012-09-12T23:21:27Z

Visibilitat en C++ i Java

Enric: /* Introspecció */

2012-09-12T22:28:31Z

Introspecció

Enric a 22:28, 12 set 2012

2012-09-12T22:28:07Z

Enric: /* Constructors i destructors */

2012-09-12T22:16:22Z

Constructors i destructors

Enric: /* Classe i instància */

2012-09-12T22:08:58Z

Classe i instància

Enric: /* Herència */

2012-09-12T21:55:46Z

Herència

@@ Línia 157: / Línia 157: @@
 I ara sí que es comporta com volem:
   >>> a = Dades()
-  >>> b= Dades()
+  >>> b = Dades()
   >>>
   >>> a.nombres.append(33)
@@ Línia 167: / Línia 167: @@
   >>>
 === Conclusió ===
 Aquest comportament no només passa per les llistes i diccionaris, també per qualsevol objecte. Per tant:
@@ Línia 172: / Línia 173: @@
 '''Els objectes dintre d'objectes cal inicialitzar-los en el constructor!'''
 <br>

@@ Línia 123: / Línia 123: @@
   [10]
   >>> b.nombres
-  [10]
+  [10]                        #sorpresa: la llista ''nombres'' de "b" és com la de "a", sense haver-la tocat
   >>>
   >>> a.id = 3
@@ Línia 130: / Línia 130: @@
   >>> b.id
+                          #aqui no hi ha sorpresa: cada instància té el seu id propi
   >>>
 IMPORTANT: podem veure diferent comportament pel membre ''integer'' (id) que el de la llista (nombres):
 * Pel membre "id" funciona correctament. Això és perquè hem canviat el valor de l'atribut i li hem assignat un altre (3 enlloc de 0).
-* Per la llista no ens funciona bé perquè volem una la llista de "b" independent de la de "a", i en canvi, quan afegim un element a la llista d'una instància "a" afecta també a la de l'altra instància "b".
+* Per la llista no ens funciona bé perquè volem una la llista de "b" independent de la de "a", i en canvi, quan afegim un element a la llista d'una instància "a" afecta també a la de l'altra instància "b". Al ser membre estàtic, és compartit per les 2 instàncies.
 * Pel diccionari "noms" passaria el mateix.
 Per solventar aquest problema inicialitzem els atributs en el constructor:
@@ Línia 143: / Línia 145: @@
 class Dades():
     # atributs
-    nombres = None
+    nombres = None    # com que l'inicialitzem al constructor no cal posar-ho aquí
-    noms = None
+    noms = None       # només ho fem per clarificar que tenim un atribut
     id = 0
     # mètodes
@@ Línia 151: / Línia 153: @@
        self.noms = {}
 </syntaxhighlight>
 I ara sí que es comporta com volem:

@@ Línia 125: / Línia 125: @@
   [10]
   >>>
-...quan en principi la llista de "b" la volem independent de la de "a". Pel diccionari "noms" passaria el mateix".
+ >>> a.id = 3
 <syntaxhighlight lang="Python">
 class Dades():
     # atributs
-    nombres = []
+    nombres = None
-    noms = {}
+    noms = None
     id = 0
     # mètodes
@@ Línia 141: / Línia 153: @@
 I ara sí que es comporta com volem:
 == Visibilitat ==

← Versió més antiga		Revisió del 09:04, 22 nov 2012
Línia 96:		Línia 96:

	<br>		<br>
		+
		+	== Atributs estàtics ==
		+	Els atributs estàtics (o també funcions estàtiques) son valors que es defineixen per la classe sencera i no per una instància. Així, totes les instàncies tindran el mateix valor per aquella variable.
		+	* En Java o C++ es defineixen amb la sentència "static". En C++ tenen algunes utilitzacions particulars com les ''callback functions''.
		+	* En Pyton es defineixen en el cos de l'objecte.
		+
		+	Hem de ser curosos ja que en molts casos ens poden portar problemes, com per exemple a l'utilitzar llistes. Prenem l'exemple:
		+	<syntaxhighlight lang="Python">
		+	class Dades():
		+	# atributs
		+	nombres = []
		+	noms = {}
		+	id = 0
		+	# mètodes
		+	def __init__(self):
		+	pass
		+	</syntaxhighlight>
		+
		+	En aquest cas ens trobariem un problema: tant la llista "nombres" com el diccionari "noms" son estàtics i comuns a totes les classes. Ho podem veure en aquest exemple:
		+	>>> a = Dades()
		+	>>> b = Dades()
		+	>>>
		+	>>> a.nombres.append(10) #afegim un element a la llista "nombres" de la instància "a"
		+	>>>
		+	>>> a.nombres
		+	[10]
		+	>>> b.nombres
		+	[10]
		+	>>>
		+	...quan en principi la llista de "b" la volem independent de la de "a". Pel diccionari "noms" passaria el mateix".
		+
		+	Per solventar aquest problema inicialitzem l'atribut en el constructor:
		+	<syntaxhighlight lang="Python">
		+	class Dades():
		+	# atributs
		+	nombres = []
		+	noms = {}
		+	id = 0
		+	# mètodes
		+	def __init__(self):
		+	self.nombres = []
		+	self.noms = {}
		+	</syntaxhighlight>
		+
		+	I ara sí que es comporta com volem:

	== Visibilitat ==		== Visibilitat ==

@@ Línia 105: / Línia 105: @@
 * '''protected''': només hi pot accedir la pròpia classe i les seves classes derivades.
 * '''private''': només es pot accedir des d'un mètode de la pròpia classe.
 === Visibilitat en Python ===

@@ Línia 49: / Línia 49: @@
-=== Introspecció ===
+== Introspecció ==
 Podem conèixer els atributs i mètodes d'una classe a través de la sentència '''dir''' (ho podem fer sobre una instància o sobre una classe):
   >>> dir(Pilota)

@@ Línia 97: / Línia 97: @@
 <br>
-== Sobrecàrrega ==
+== Visibilitat ==
-...
+La visibilitat d'un atribut, mètode o classe determina qui pot accedir-hi. Per exemple, en C++ i Java, si volem que un atribut no sigui accessible el podem ocultar als altres objectes amb la clàusula "private".
-== Operadors ==
+=== Visibilitat en C++ i Java ===
-...
+Hi ha 3 nivells de visibilitat:
+* '''public''': qualsevol hi pot accedir.
-== Visibilitat ==
+* '''protected''': només hi pot accedir la pròpia classe i les seves classes derivades.
-...
+* '''private''': només es pot accedir des d'un mètode de la pròpia classe.
-== Classes i mètodes virtuals ==
+=== Visibilitat en Python ===
-...
+De nou, és una característica que no és gaire rellevant. '''En Python tots els atributs i mètodes son públics'''. Es pot "marcar" com a privat un atribut si el comencem amb un ''underscore'', per exemple:

@@ Línia 93: / Línia 93: @@
 Python (a diferència d'altres llenguates com C++) disposa de '''recol·lecció automàtica de basura'''. Això vol dir que quan un objecte no està referenciat per ningú més el sistema l'esborra de memòria. Resulta molt còmode per evitar "memory leaks", però té un cert impacte en el rendiment, raó pel qual alguns llenguatges no ho implementen.
-NOTA PER CLASSES HEREDADES: el constructor de la subclasse sobreescriu el de la superclasse. Per controlar si el cridem es pot fer servir la sentència "super", veure en l'apartat d'herència més avall.
+NOTA PER CLASSES HEREDADES: el constructor de la subclasse sobreescriu el de la superclasse. Per controlar si el cridem es pot fer servir la sentència "super", veure en [[POO Herència#Constructors i herència:instrucció super()]]
 <br>

@@ Línia 24: / Línia 24: @@
        self.posy = y
 </syntaxhighlight>
-De fet, la versió més elemental seria canviant la 1a linia per '''class Pilota():'''. A partir de la v2.1 de Python sempre heredem de la classe '''object'''. Llegiu l'apartat d'[[POO_Classes#.22noves_classes.22_de_Python|herència i "noves classes"]] més avall per més detalls.
+De fet, la versió més elemental seria canviant la 1a linia per '''class Pilota():'''. A partir de la v2.1 de Python sempre heredem de la classe '''object'''. Llegiu l'apartat d'[[POO_Her%C3%A8ncia#.22Noves_classes.22_de_Python|herència i "noves classes"]] més avall per més detalls.
 Creem la instància "p" i accedim als atributs (distingiu entre l'accés i la assignació):

← Versió més antiga		Revisió del 21:55, 12 set 2012
Línia 94:		Línia 94:

	NOTA PER CLASSES HEREDADES: el constructor de la subclasse sobreescriu el de la superclasse. Per controlar si el cridem es pot fer servir la sentència "super", veure en l'apartat d'herència més avall.		NOTA PER CLASSES HEREDADES: el constructor de la subclasse sobreescriu el de la superclasse. Per controlar si el cridem es pot fer servir la sentència "super", veure en l'apartat d'herència més avall.
−
−	~~<br>~~
−
−	~~== Herència ==~~
−	~~Herència és el mecanisme pel qual podem crear objectes (fills) que adopten les característiques d'un altre (pare) i que les extenen o sobreescriuen amb nous mètodes o atributs.~~
−
−	~~En Python la herència s'introdueix entre parèntesi. En aquest exemple Pilota() no hereda de ningú i PilotaDeTennis hereda les propietats (atributs i mètodes) de Pilota.~~
−
−	~~<syntaxhighlight lang="python">~~
−	~~class Pilota():~~
−	~~# ...veure definició més amunt...~~
−	~~class PilotaDeTennis(Pilota):~~
−	~~color = "verd"~~
−	~~def accelera(self):~~
−	~~self.velocitat = self.velocitat + 12~~
−	~~</syntaxhighlight>~~
−
−	~~Tinguem en compte que:~~
−	* PilotaDeTenis '''hereda els atributs posx, posy i velocitat''' de Pilota.
−	* Sobreescrivim el mètode accelera(), i enlloc d'accelerar 5 unitats (el mètode definit en Pilota), la PilotaDeTennis accelerarà 20 unitats.
−	~~>>> pelo = Pilota()~~
−	~~>>> ptennis = PilotaDeTennis()~~
−	~~>>> pelo.velocitat~~
−	10
−	~~>>> pelo.accelera()~~
−	~~>>> pelo.velocitat~~
−	~~15 # Pilota ha accelerat 5 punts~~
−	~~>>> ptennis.velocitat~~
−	10
−	~~>>> ptennis.accelera()~~
−	~~>>> ptennis.velocitat~~
−	~~22 # PilotaDeTennis ha accelerat 12 punts~~
−
−	~~<br>~~
−
−	~~=== "noves classes" de Python ===~~
−	~~Llegir: http://docs.python.org/reference/datamodel.html#new-style-and-classic-classes~~
−
−	A partir de la versió 2.1 tots els objectes els heredem de "object". Es solventen alguns problemes antics. Es podria haver posat per defecte, però s'ha mantingut per la compatibilitat amb les aplicacions anteriors.
−
−	~~L' "estil antic" de classes Python (prèvies a 2.1) es defineixen:~~
−	~~<syntaxhighlight lang="python">~~
−	~~class Pilota():~~
−	~~...~~
−	~~</syntaxhighlight>~~
−
−	~~Ara, per definir un objecte "a la manera nova": '''OJU! sempre ho farem així en principi'''~~
−	~~<syntaxhighlight lang="python">~~
−	~~class Pilota(object):~~
−	~~...~~
−	~~</syntaxhighlight>~~
−
−	~~La diferència apreciable més important son els mètodes que heredem de "object":~~
−	~~>>> dir(Pilota)~~
−	~~['__class__', '__delattr__', '__dict__', '__doc__', '__format__',~~
−	~~'__getattribute__', '__hash__', '__init__', '__module__', '__new__',~~
−	~~'__reduce__', '__reduce_ex__', '__repr__', '__setattr__', '__sizeof__',~~
−	~~'__str__', '__subclasshook__', '__weakref__', 'accelera', 'posicio',~~
−	~~'posx', 'posy', 'velocitat']~~
−
−
−	~~=== super (constructor del pare) ===~~
−	~~Quan creem una classe derivada i sobreescrivim el constructor (mètode __init__ en Python), el constructor del pare no es crida. Per exemple:~~
−	~~<syntaxhighlight lang="Python">~~
−	~~class A(object):~~
−	~~def __init__(self):~~
−	~~print "construint l'objecte..."~~
−
−	~~class B(A):~~
−	~~def __init__(self):~~
−	~~print "hola què tal?"~~
−	~~</syntaxhighlight>~~
−
−	~~Ara comprovem què passa:~~
−	~~>>> a = A()~~
−	~~construint l'objecte...~~
−	~~>>>~~
−	~~>>> b = B()~~
−	~~hola què tal?~~
−
−	Com podem veure, el constructor de A() no es crida al crear un objecte B(). Com que molt sovint es necessita cridar-lo, es pot fer amb la instrucció super(). Oju que aquest exemple és per Python 2.x. En Python 3.0 s'ha simplificat a super(), sense arguments, molt més elegant:
−
−	~~<syntaxhighlight lang="Python">~~
−	~~# exemple en Python 2.x~~
−	~~class A(object):~~
−	~~def __init__(self):~~
−	~~print "construint l'objecte..."~~
−
−	~~class B(A):~~
−	~~def __init__(self):~~
−	~~super(B,self).__init__()~~
−	~~print "hola què tal?"~~
−	~~</syntaxhighlight>~~
−
−	~~ULL!: si no creem l'objecte base A(object) heredat de "object", l'exemple no funcionarà.~~
−
−	~~Comprovem-ho:~~
−	~~>>> a = A()~~
−	~~construint l'objecte...~~
−	~~>>> b = B()~~
−	~~construint l'objecte...~~
−	~~hola què tal?~~
−
−	~~<br>~~
−
−
−	~~=== Herència múltiple ===~~
−	~~...~~
−
−	~~<br>~~
−
−	~~=== Polimorfisme ===~~
−	El polimorfisme és una important propietat de la POO, molt rellevant sobretot en llenguatges on no hi ha tipus dinàmics com el C++ o el Java. El què significa és que una referència (punter) a un objecte genèric (pare), al cridar a una funció que està sobrescrita per un objecte derivat, executarà la funció més "nova", és a dir, la de l'objecte instanciat realment.
−
−	El cas típic és tenir un array de punters a objectes pare que no sabem de quin tipus derivat exactament son, per exemple, un array de Pilotes. Segons com l'haguem creat, el punters apuntaran a objectes dels tiups PilotaDeTennis, PilotaDeFutbol i PilotaDeBasket, però no tenim perquè saber-ho, tot i que sabem segur que tots hereden de Pilota. Quan cridem al mètode accelera() s'executarà el de l'objecte derivat, no el del pare genèric, encara que el punter apunti a Pilota.
−
−	En el cas del Python no ens resulta molt rellevant ja que tenim tipus dinàmics amb total introspecció. Això vol dir que en tot moment sabem de quin tipus és cada objecte. A sobre, en Python podem tenir arrays d'objectes heterogenis, cosa que no es pot fer amb Java o C++. Així, el polimorfisme no en aquests llenguates és molt important, però no en Python.
−
−	~~Per saber més podeu llegir:~~
−	* [http://es.wikipedia.org/wiki/Polimorfismo_%28programaci%C3%B3n_orientada_a_objetos%29 l'article sobre ''polimorfisme''] a la Wikipèdia.
−	* [[POO: Polimorfisme]] a cacauet.

	<br>		<br>