Linux bàsic - Historial de revisió

Enric a 16:43, 20 nov 2015

2015-11-20T16:43:11Z

Enric: negretes

2011-02-04T00:27:58Z

negretes

Enric: /* Afegint text a un arxiu */

2011-02-04T00:12:11Z

Afegint text a un arxiu

Enric a 00:01, 4 feb 2011

2011-02-04T00:01:57Z

Enric: comandes

2011-02-03T23:53:24Z

comandes

Mostra els canvis

Enric: imatge drivers

2011-02-03T22:16:34Z

imatge drivers

Enric: Es crea la pàgina amb «Mostrarem en aquest capítol quatre directrius per iniciar-se a explorar Linux. Tots els exercicis i comandes s'han realitzat amb la distribució [http://www.ubuntu.com …».

2011-02-03T21:41:10Z

Es crea la pàgina amb «Mostrarem en aquest capítol quatre directrius per iniciar-se a explorar Linux. Tots els exercicis i comandes s'han realitzat amb la distribució [http://www.ubuntu.com …».

Pàgina nova

Mostrarem en aquest capítol quatre directrius per iniciar-se a explorar Linux.

Tots els exercicis i comandes s'han realitzat amb la distribució [http://www.ubuntu.com Ubuntu] Linux versió 10.04 (Lucid Lynx).

Aclarirem alguns conceptes i entrarem de ple a utilitzar les comandes del sistema operatiu.

== Sistema operatiu ==
[[Imatge:sistema-operatiu.png|thumb|dreta|El sistema operatiu fa d'intermediari entre les aplicacions i els recursos hardware (wikipedia)]]
Segons la wikipedia: un sistema operatiu és un conjunt de programes que corre sobre un ordinador, administrant els recursos de hardware i proveint serveis per l'execució eficient de les aplicacions.

Dit d'una altra manera: el sistema operatiu és el primer programa que s'executa en un PC. Bé, per ser exactes primer el precedeixen l'arranc de la BIOS (Basic Input Output System) i el ''bootloader'' contingut en el MBR del disc dur (veure [[Arrencada_del_PC]]). Però '''un cop arrencat el PC el sistema operatiu és l'amo de la màquina'''.

Acaba sent un intermediari entre el hardware i les aplicacions. Si un programa vol executar alguna funció que impliqui el hardware, no ho pot fer directament: ha de demanar-li al sistema operatiu (crida de sistema) i aquest realitza la tasca i retorna el resultat a l'aplicació. El programes no poden, doncs, accedir al hardware directament, només a través del sistema operatiu.

Exemples: el Firefox no controla la targeta de xarxa, sinó que demana al S.O. que envii un determinat paquet a una determinada adreça IP i el sistema ho fa. O per exemple, per enviar l'àudio a la targeta un programa com el VLC pot descomprimir les dades del mp3 però les ha de posar a disposició del S.O. el qual realitza la transferència final cap al buffer de sortida de la targeta d'àudio.

=== Parts del sistema operatiu ===
Un S.O. és un conjunt força ample de programes, no un de sol. Els elements més importants que volem distingir son:
* '''''Kernel'' o nucli''' del sistema operatiu: és l'element central i s'encarrega d'engegar i controlar l'execució de les aplicacions i d'administrar l'accés a la memòria d'aquestes.
* '''Device drivers''' (o controladors): son programes que enllacen el ''kernel'' amb els diferents dispositius electrònics. El nucli no pot conèixer tots els dispositius del mercat, pel que es carreguen només aquells mòduls del hardware que disposem. Així, un ''driver'' és específic del hardware utilitzat. És el programa que coneix ''exactament'' com està fet cada dispositiu.

El sistema operatiu "mana" sobre els fabricants de hardware, indicant com el sistema operatiu ha d'utilitzar un tipus de hardware determinat. El ''driver'' traduirà aquestes directives en instruccions concretes cap el xip particular que el fabricant ha dissenyat.

[[Imatge:kernel1.jpg|thumb|dreta|El ''kernel'' i els diferents mòduls.]]

Per suposat, això no és tot: un S.O. ha de disposar de moltíssimes aplicacions per poder tenir un mínim d'operativitat:
*'''Shell o consola''': programa que permet interactuar amb el S.O. a través de comandes.
*'''Editor de text''': programa que permet crear axius de text.
**Per consola (vi, nano, emacs, ...)
**Per entorn gràfic (notepad, gedit, geany, ...)
*'''Mòdul d'autenticació''' (en Linux: PAM): és un subsistema que s'encarrega de validar l'entrada d'usuaris i d'autoritzar les operacions que l'usuari demana.
*'''Filesystem o sistema d'arxius''': subsistema encarregat de l'emmagatzematge, és a dir, l'organització de dades en sistemes persistents com els discs durs, pendrives o CD/DVDs.
*'''Sistema d'entorn gràfic i escriptori''': subsistema que gestiona com es mostren i organitzen les quotidianes finestres. El sistema bàsic d'entorn gràfic de GNU son les X-windows i els sistemes típics d'escriptori son el Gnome i el KDE.
*... i un llarg etcètera...

== TODO ==
*Estructura d'arxius
*Shell i comandes bàsiques
*

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
 [[Imatge:sistema-operatiu.png|thumb|dreta|El sistema operatiu fa d'intermediari entre les aplicacions i els recursos hardware (wikipedia)]]
-Mostrarem en aquest capítol quatre directrius per iniciar-se a explorar Linux.
+Mostrarem en aquest capítol quatre directrius per iniciar-se a explorar el [[GNU/Linux]].
 Tots els exercicis i comandes s'han realitzat amb la distribució [http://www.ubuntu.com Ubuntu] Linux versió 10.04 (Lucid Lynx).
-Aclarirem alguns conceptes i entrarem de ple a utilitzar les comandes del sistema operatiu.
+Abans de llegir aquest article potser et convé llegir sobre el què és un [[sistema operatiu]].
 == Estructura d'arxius del Linux ==
@@ Línia 68: / Línia 38: @@
   [...etc...]
 === Directori d'usuari ===
@@ Línia 84: / Línia 55: @@
 Com podeu veure, al '''''prompt''''' (el què hi ha abans del signe del dòlar de la consola) hi figura sempre la informació més bàsica: el nom d'usuari, el nom de la màquina i el directori on estic, per poder saber on soc en tot moment.
 == Comandes bàsiques del Shell ==
@@ Línia 175: / Línia 147: @@
 * Pipe: encadenament de comandes.
 === Redirecció de la sortida estàndard ===

@@ Línia 88: / Línia 88: @@
 La '''''shell''''' és una aplicació que ens permet interactuar amb el kernel i executar comandes. Hi ha molts tipus de shell (''Korn shell'', ''C shell'', etc.) però la més extesa amb el sistema Linux és la '''''Bourne-Again Shell''''' ('''''bash''''').
-IMPORTANT: per saber més sobre una comanda podem utilitzar en tot moment la comanda '''man''' (manual). Per exemple:
+IMPORTANT: per saber més sobre una comanda podem utilitzar en tot moment la comanda '''man''' (manual). Per avançar premem ENTER (1 línia), espai (1 pàgina) i per sortir premem la tecla "q". Per exemple:
   enric@pepino:~$ '''man ls'''
   LS(1)                                       User Commands                                       LS(1)
@@ Línia 134: / Línia 134: @@
   enric@pepino:~$
 * '''more''' ens mostra un arxiu de text molt llarg a poc a poc. Per avançar podem fer-ho amb el ENTER (1 línia), amb l'espai (1 pàgina) i podem sortir prement la "q". Per exemple:
-  enric@pepino:~$ more /etc/samba/smb.conf
+  enric@pepino:~$ '''more /etc/samba/smb.conf'''
+  #
   # Sample configuration file for the Samba suite for Debian GNU/Linux.
@@ Línia 146: / Línia 146: @@
 * '''head''' ens mostra les primeres línies d'un arxiu de text. Per exemple, per mostrar les 5 primeres línies d'un arxiu:
-  enric@pepino:~$ head -n 5 /etc/samba/smb.conf
+  enric@pepino:~$ '''head -n 5 /etc/samba/smb.conf'''
+  #
   # Sample configuration file for the Samba suite for Debian GNU/Linux.
@@ Línia 154: / Línia 154: @@
 * '''tail''' ens mostra les darreres línies d'un arxiu de text. Per mostrar les darreres 4 línies faríem:
-  enric@pepino:~$ tail -n 5 /etc/samba/smb.conf
+  enric@pepino:~$ '''tail -n 5 /etc/samba/smb.conf'''
   [musica]
   path = /media/newmedia/musica
@@ Línia 164: / Línia 164: @@
 * '''grep''': permet filtrar les línies d'un arxiu de text que continguin la paraula que vulguem. En el següent exemple volquem una sola execució del ''top'' a l'arxiu top.txt. Després filtrem les línies en què apareix "enric" (usuari):
-  enric@pepino:~$ top -n 1 > top.txt
+  enric@pepino:~$ '''top -n 1 > top.txt'''
-  enric@pepino:~$ grep enric top.txt
+  enric@pepino:~$ '''grep enric top.txt'''
 enric     20   0  212m  16m  10m S    2  0.4   0:06.38 gnome-terminal
-El què estem veient, doncs, és el procés de l'usuari enric que està entre els més actius del sistema (top).
+El què estem veient, doncs, son el(s) procés(sos) de l'usuari enric que està(n) entre els més actius del sistema (top).
 == Algunes funcions de la shell ==

@@ Línia 208: / Línia 208: @@
 === Afegint text a un arxiu ===
 Si al nostre arxiu li volem afegir una línia més de text es pot fer amb el símbol ">>":
   enric@pepino:~$ '''echo "DARRERA LINIA" >> directori.txt'''
   enric@pepino:~$ '''tail -n 3 directori.txt'''
@@ Línia 214: / Línia 215: @@
   '''DARRERA LINIA'''
   enric@pepino:~$
 === Pipe "|" ===

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
 Mostrarem en aquest capítol quatre directrius per iniciar-se a explorar Linux.
@@ Línia 7: / Línia 8: @@
 == Sistema operatiu ==
 Segons la wikipedia: un sistema operatiu és un conjunt de programes que corre sobre un ordinador, administrant els recursos de hardware i proveint serveis per l'execució eficient de les aplicacions.
@@ Línia 17: / Línia 17: @@
 === Parts del sistema operatiu ===
 Un S.O. és un conjunt força ample de programes, no un de sol. Els elements més importants que volem distingir son:
 * '''''Kernel'' o nucli''' del sistema operatiu: és l'element central i s'encarrega d'engegar i controlar l'execució de les aplicacions i d'administrar l'accés a la memòria d'aquestes.
@@ Línia 22: / Línia 24: @@
 El sistema operatiu "mana" sobre els fabricants de hardware, indicant com el sistema operatiu ha d'utilitzar un tipus de hardware determinat. El ''driver'' traduirà aquestes directives en instruccions concretes cap el xip particular que el fabricant ha dissenyat.
 [[Imatge:kernel1.jpg|thumb|dreta|El ''kernel'' i els diferents mòduls.]]
@@ Línia 41: / Línia 38: @@
 == Estructura d'arxius del Linux ==
 El Linux ha copiat el model del Unix, pel que ha heretat d'aquest el nom dels directoris que el conformen. Si mirem l'arrel del sistema:
   $ ls /

@@ Línia 22: / Línia 22: @@
 El sistema operatiu "mana" sobre els fabricants de hardware, indicant com el sistema operatiu ha d'utilitzar un tipus de hardware determinat. El ''driver'' traduirà aquestes directives en instruccions concretes cap el xip particular que el fabricant ha dissenyat.
 [[Imatge:kernel1.jpg|thumb|dreta|El ''kernel'' i els diferents mòduls.]]
@@ Línia 34: / Línia 39: @@
 *'''Sistema d'entorn gràfic i escriptori''': subsistema que gestiona com es mostren i organitzen les quotidianes finestres. El sistema bàsic d'entorn gràfic de GNU son les X-windows i els sistemes típics d'escriptori son el Gnome i el KDE.
 *... i un llarg etcètera...
 == TODO ==